Va començar amb èxit el Festival Internacional de Pallassos de Cornellà de Llobregat (www.festival?depalla?ssos.?com). Ho va fer amb Euroclowns, una selecció mundial dels millors artesans del somriure. Els més ovacionats: Andrei Jigalov (Rússia) i Bello Nock (EUA), ambdós artistes d'una sola peça, però amb sensibilitats distintes. El primer, format en la vella Europa. El segon, fill d'acròbates i nebot del gran pallasso Pio Nock, va aprendre als Estats Units. El nord-americà és la gran emoció; el rus, la sensibilitat minimalista.

Bello omple com ningú l'espai escènic. És l'august que, de tan ximple, resulta ser molt llest. Intenta, torpement, saltar sobre un llit elàstic abandonat, i acaba realitzant en ell salts i cabrioles còmiques, que el revelen com un dels millors acròbates actuals; o cau d'una plataforma des de la part més alta del circ, però, gràcies als seus gegantescs elàstics, se salva de la trompada, volteja a gran altura, i aconsegueix arrencar des del terra fins a arribar al cim de la carpa. Ja va participar, la tardor de 2000, a Euroclowns, just abans de convertir-se en la vedet del circ més gran del planeta: el Ringling Bros and Barnum & Bailey Circus, el de la pel·lícula El major espectacle del món.

Avui, Bello Nock és tota una icona per al públic nord-americà: les botigues de joguines venen el seu ninot, els nens és disfressen amb perruques Bello, hi ha llibres per acolorir amb els seus dibuixos. És un privilegi, per els amants del circ, contemplar de nou a Europa aquest pallasso, i, més encara, quan ens arriba als pocs dies de realitzar la seva última actuació en l'esmentat circ Barnum.

Andrei Jigalov és l'altra cara de la moneda. En comptes de grans emocions, és la concatenació de petites sensibilitats, que ens condueixen a la riallada completa, de vegades mitjançant ribets surrealistes, com la melodia El vaixell marxa.

Es tracta d'una parella: carablanca i ?august moderns. El primer, esmòquing negre; el segon, els pantalons a l'estil de Cantinflas (com els joves d'avui) i camisa i jaqueta a l'estil pagesot: una simbiosi d'ambdós mons, el postmodern i el rural.

Jigalov és un dels grans pallassos del canvi de segle. Dintre del firmament de celebritats, com Popov, Larible, Fumagalli, Shub... apareix ja el seu nom. Després d'una formació acadèmica, en la qual va influir el contacte amb Annie Fratellini i Pierre Etaix, Jigalov es va donar a conèixer, a Occident, en el Festival Mundial de Circ del Demà (París); va créixer amb el gran circ alemany Roncalli, el temple itinerant dels pallassos; va consolidar la seva carrera des del festival de Montecarlo; i, per fi! debuta a Espanya. Jigalov era una assignatura pendent, que tenia el Festival envers el seu públic.

Destacar, també, César Díaz, pallasso portuguès de 24 anys d'edat, que està resultant una de les revelacions del Festival. Influït per la cultura del vell cinema còmic (el de l'època silenciosa) i amb domini de les arts clàssiques del pallasso, apunta donar molt a parlar d'aquí a uns anys.

També el suís André, pura mima i efectes sonors, que l'han convertit en un dels artistes més aplaudits pel públic gràcies a les seves ben elaborades i divertides entrades de "clown de soirée" (pallasso d'entractes), amb una dilatada trajectòria a les seves esquenes.

Euroclowns encara pot veure's avui dissabte i demà diumenge. No s'ho perdi!