E n el context de tancaments d'empreses, treballadors acomiadats, etcètera, Diari de Girona publicava ahir que una vintena d'empleats de la fàbrica D'Art d'Anglès fan guàrdia per torns per evitar que el propietari retiri la maquinària; que Comforsa presentarà un nou expedient de regulació d'ocupació temporal, ara a Campdevànol, que afectarà 72 treballadors; i que Càrites de Figueres ha detectat un nou perfil de sol·licitants d'ajuts alimentaris: família benestant, amb casa unifamiliar, que s'ha quedat sense ingressos en perdre la feina l'únic membre que treballava. Exemple, aquest últim, d'una etapa de vaques grasses que alguns no han sabut administrar amb cautela i previsió. No obstant això, no deixa de ser un reflex de l'abast d'una crisi econòmica de proporcions desconegudes en les últimes dècades.
Per tot això, resulta remarcable que les exportacions gironines mantinguin la tendència de números positius i que, almenys fins al mes de setembre, hagin crescut un 7%. És evident que, com tota dada econòmica, pot presentar matisos i lectures diverses quan s'entra en el detall de les vendes a l'exterior, però sí que és un símptoma que una part de l'empresariat gironí ha fet les coses bé. En la crisi de principis dels noranta, menys dura i menys global que l'actual, moltes empreses catalanes varen mirar cap a l'exterior multiplicant per diverses xifres el seu volum exportador. Diversificar les vendes comporta un creixement de l'empresa i una major seguretat en èpoques de crisi. Cal destacar que els països on més han augmentat les vendes són alguns dels darrers a incorporar-se a la Unió Europea: Estònia (+48,8%), Lituània (+38%), Hongria (+27,3%) i Bulgària (+173%). Queden encara assignatures com la Xina, l'Índia, etcètera, però és un bon indicador del dinamisme d'un determinat sector empresarial.
