L'única manera lògica d'interpretar l'escàndol -fingit- de Mariano Rajoy per l'encara no consumada compra d'un percentatge de Repsol per la petroliera russa Lukoil és perquè espera que s'activi, per instint, una sèrie d'associacions en la ment -perdó, en les tripes- de l'electorat conservador: russos espoliadors -lladres de l'or espanyol- succionadors d'or negre. Perquè Lukoil és tan russa com espanyola Repsol; de fet, Lukoil està participada pels nostres socis i aliats nord-americans i l'altre dia don Rodrigo Rato ens advertia contra la temptació de frenar la globalització. Per mi que no quedi, però Repsol, que era estatal, va ser completament privatitzada per un Govern en el qual estava Rajoy.
En aquesta pel·lícula fabulosa dels Coen que els seriosos no arriven a comprendre -Cremar després de llegir-, l'empleada de ?gimnàs que encarna Frances McDormand es queda perplexa perquè a l'ambaixada russa li recriminen que sigui els diners i no la ideologia la que la impulsa a vendre suposats secrets d'Estat. Quina ideologia? Els russos van passar del Far East al Far West, al nostre costat, pistoles incloses. Una vegada amasades, amb sang, les grans fortunes, els afortunats van començar a reclamar ordre i mà dura, així qualsevol.
Que no ens espantin amb els russos. No fan res que no fessin més de dos segles endarrere els elegants cavallers british: expulsar els pagesos de les seves terres comunals i deportar-los a Austràlia si robaven un pollastre. O com els pirates de Somàlia, que han descobert el seu propi jaciment d'ocupació i quan reuneixen alguns diners es compren mansions, putes cares, mòbils d'última generació i cotxassos. Com nosaltres, dita sigui sense ànim d'ofendre els pirates. Quan es va dissoldre Iugoslàvia, Eslovènia no va voler privatitzar la seva indústria pesada (energia, ferrocarrils, etc.) i quan va ingressar a la UE ho va fer amb una renda per càpita superior a la d'Espanya. Fi del conte.
