Està sent habitual en les tertúlies de periodistes en ràdio i televisió i també en certes converses entre ciutadans escoltar l'expressió "els jutges tenen la culpa". Així per exemple quan s'opina sobre el cas anomenat "Mari Luz", o quan s'opina sobre els pederastes, o quan es parla dels "lladres silenciosos", o en general, quan apareixen discrepàncies en l'aplicació de la llei en assumptes que incideixen directament en els ciutadans. Aquestes crítiques no obeeixen a la veritat ja que moltes vegades el que aparentment apareix com un mal actuar d'un Jutjat no és cap altra cosa que una falta de mitjans materials o de personal, i a vegades, un funcionament imputable directament al funcionament de l'Estat, com passa quan es dóna la culpa als jutges que hi hagi ciutadans conduint malgrat haver estat multats, oblidant que la notificació de la denúncia la fa, en aquests casos, l'administració. A vegades des dels mitjans de comunicació més variats es dóna la culpa als jutges que no se solucionin problemes de conflictivitat social, racial i fins i tot política.

El cas de l'anomenada violència de gènere és un dels més paradigmàtics, malgrat que Girona és pionera en la posada en funcionament de diversos protocols d'actuació i harmonització entre les diferents parts implicades i malgrat la promulgació d'una flamant llei anomenada "Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere". No obstant això la realitat, és tossuda i els casos de violència han augmentat més d'un 25% i per això el Govern ha anunciat que destinarà cinc milions d'euros a la compra i posada en funcionament de polseres electròniques amb dispositius de localització i control de maltractadors amb ordres d'allunyament de les seves víctimes, mesura que es generalitzarà el 2009 en tota la geografia espanyola.

Doncs bé, cada vegada que ocorre un suposat de violència de gènere s'acudeix ràpidament a examinar si la víctima va presentar o no denúncies en algun Jutjat i, si va ser així, quantes en va presentar i si el Jutge va dictar o no ordre d'allunyament. El que no es diu mai és, si es donen mitjans a la Policia per complir i vigilar de prop aquestes ordres d'allunyament i si hi ha o no mitjans personals i materials per tenir controlats en tot moment i lloc als presumptes maltratadotes denunciats. Tampoc es parla de quant temps va utilitzar el Jutjat de torn davant el que es va presentar la denúncia i que va poder suposar tot això de retard per a la resta d'assumptes que hi havia en el mateix Jutjat esperant solució. Res d'això importa ja que l'opinió pública pensa que els Jutjats disposen de tot el temps possible i dels més moderns sistemes informàtics, segons el parer que transmeten no pocs polítics amb responsabilitats perquè el sistema judicial funcioni com un autèntic servei públic. No poques vegades, la verdadera intenció dels tertulians i d'algun polític és posar en dubte la independència del poder judicial, peça angular d'un Estat de dret. Dels mals de la Justícia només tenen la culpa els jutges, aquest és el missatge.

Tot això és fals i darrere es troba la verdadera qüestió, interessa o no que funcioni de manera correcta la Justícia?, es posaran d'una vegada els mitjans reclamats i necessitat de la qual és inajornable per no trobar-nos, davant una situació insòlita d'una Justícia embussada i paralitzada? Tot això està latent en les mobilitzacions judicials que s'estan portant a terme aquests dies i que tenen com origen el cas Mari Luz, verdader punt sense retorn. Ja està bé que s'imputi als jutges, una i una altra vegada, els anomenats mals de la justícia sobretot la seva lentitud i la seva falta de modernitat, quan en absolut tenen la culpa d'això i no serà perquè no s'hagi denunciat des de fa temps tant a títol individual com per mitjà de les associacions judicials. De les anomenades dilacions indegudes, i que els ciutadans no obtinguin ràpida resposta, llevat d'excepcions que sempre les pot haver, no tenen la culpa els jutges sinó els responsables que tal situació desaparegui una vegada per totes.

En aquests moments de crisi econòmica la ràpida resposta judicial és alguna cosa imprescindible; de res servirà als ciutadans que reclamin deutes deguts, salaris no pagats, embargaments de béns per assegurar impagats, sol·licituds de concurs per arribar a convenis, etc, si la resposta l'obtenen després de dos anys d'acudir al Jutjat. Les causes dels retards fa temps que estan diagnosticades i fonamentalment són dos: l'elevat nombre d'assumptes que entren en determinats Jutjats per damunt del que s'entén raonable i suportable, és a dir, els anomenats "mòduls d'entrada" que estan en l'origen de les actuals mobilitzacions dels jutges i l'existència d'una oficina judicial dissenyada al segle XIX per a una situació social i econòmica que no té res a veure amb els necessitats actuals. De cap d'aquests dos tenen la culpa els jutges, ni tampoc els secretaris judicials ni els funcionaris, la majoria dels quals treballen en condicions precàries amb jornades laborals que excedeixen de l'horari normal. En el any 2003 es va dissenyar "a bombo i platillo" de manera consensuada pels dos principals partits polítics un nou model d'oficina judicial que han estat incapaços de posar en funcionament en cinc anys. Nul impuls polític. Les decisions del Ministeri de Justícia i del seu titular Mariano Fernández Bermejo no estan concitant precisament el suport dels diferents estaments judicials i així primer van ser els secretaris de jutjat, d'una banda, i les juntes de jutges de moltes localitats d'Espanya, per una altra, els que van tornar a mostrar les dents. L'únic important és endurir una vegada el Codi Penal, en la reforma però ambiciosa des de fa tretze anys.

A tot això no resulta aliena l'actual planta i demarcació judicial que va propiciar la creació de nous Jutjats en llocs o territoris on no feien falta simplement per raons més polítiques i conjunturals, prescindint de la necessària racionalització i examen de les autèntiques necessitats. Bon exemple d'això tenim en la nostra província.

El Congrés dels Diputats ha aprovat sense vots en contra un paquet de cinc mesures destinades a la modernització de la Justícia després que el PP acceptés l'esmena de substitució presentada pel PSOE a la seva moció contra el pla proposat pel Govern per a desbloquejar l'Administració judicial. No sóc optimista que les esmentades reformes siguin una ràpida realitat i mentrestant, dels mals de la justícia, la culpa la tenen els jutges.