La nit de diumenge a dilluns, a les 4:40 h. el sistema elèctric espanyol va batre el rècord de penetració d'energia eòlica. En aquell moment el pes de la generació eòlica en la xarxa va ser del 43,9%. El vent generava 9.269 MW mentre que el consum aquella hora era de 21.127 MW. Dijous va ser al contrari; el vent només generava 424 MW, l'1,2% del sistema. Per fer possible aquesta penetració eòlica les centrals de cicle combinat amb gas dilluns van haver d'abaixar la producció des de 6.950 MW fins a 2.710 MW. Les de carbó van haver de baixar des de 5.630 MW fins a 3.479 MW i el sector nuclear es va mantenir constant a 6.323 MW, sense moure's. El sistema que millor va actuar va ser l'hidràulic; aquest va passar des de 4.040 MW fins a una potència negativa de -2.364 MW, bombejant aigua al vas superior. Va actuar de magatzem elèctric. En total es van treure uns 12.000 MW del sistema per permetre l'entrada d'electricitat eòlica.

Dies com aquest van bé per certificar la bondat del model eòlic i de l'energia renovable en general. També van bé per tenir clar que l'energia nuclear és excessivament rígida a Espanya. No mou ni un kW per seguir la demanda de la xarxa, al contrari del que fan les nuclears franceses.

Dilluns passat es va tocar de prop la màxima potència eòlica a Espanya. A les 12:20 h. es van generar 10.249 MW amb molins de vent, essent el 66% de la potència eòlica total instal·lada. El parc actual eòlic de 15.500 MW produeix anualment l'energia equivalent a la que farien 4,0 centrals nuclears de 1.000 MW cada una. L'any 2010, quan el parc eòlic sigui de 20.000 MW, la producció serà l'equivalent a 4,5 centrals nuclears, i a l'any 2020, després d'haver treballat molt per fer-ho possible, la potència eòlica podria arribar a ser l'equivalent a 7 centrals nuclears (les d'avui) amb un parc de molins de 50.000 MW.

És clar que això que us explico amb il·lusió com una cosa molt positiva, els que defensen l'opció nuclear ho veuen com una cosa massa complexa, fins i tot com un poti-poti. Tot depèn del color amb què es vol veure les coses.

És important entretenir-se de tant en tant a canviar el color amb què es mira. Encara que només sigui per saber el que veuen els contraris al nostre pensament. Veure sempre les coses sense estar obert a noves idees, o veure-ho tot acotat o a curt termini, és un mal camí en aquests temps de canvi profund.

A casa nostra ens passa una cosa així quan debatem sobre la MAT o els parcs eòlics. Hem fet una guerra a la MAT i, a canvi, no la fem a l'autopista, a la N-2 o al TAV. Fem una altra guerra amb els parcs eòlics i tanquem els ulls a l'esbojarrat creixement urbanístic de la costa o de molts pobles. Quan resulta que, si parlem d'afectació del paisatge, els molins o la línia es poden desmuntar un dia si no fan falta, sense deixar petja, mentre que la xafada urbanística serà molt més difícil fer-la reversible.

Fa temps que observo els arguments d'aquests moviments opositors a tot el que sigui infraestructures elèctriques. El primer argument és el rebuig total a les ?compa?nyies elèctriques, fruit del tracte històric d'aquestes amb els clients i d'una manera errònia d'entendre l'economia, desitjant empreses sense beneficis, cosa impossible. El segon argument és el derivat de pensar que el futur pot ser realitat si decreixem econòmicament, proposant la societat de l'oci, de la vagància, creient il·lusòriament que amb aquest model es pot mantenir el benestar actual. El tercer argument, derivat de l'anterior, és el que creu que podem generar tota l'energia, tota, amb plaques fotovoltaiques als teulats i amb molins de vent domèstics. El quart argument és el que pensa que cada comarca ha de ser una illa autònoma energèticament, això de la xarxa distribuïda. El cinquè és el que diu que d'aquestes coses no hi entén, però que si n'hi ha que diuen que es pot viure sense tenir cap impacte, deu ser veritat.

I així anem. Bloquejant projectes, posant tants pals a les rodes com es pugui i anar tirant, sense veure que a la vida passen trens que no es poden perdre a menys que vulguem anar enrere en el nostre benestar.

Per poc no hem bloquejat definitivament l'arribada de la MAT a Bescanó o la connexió amb França. I ja fa temps que no hem agafat la part positiva del desenvolupament eòlic a Espanya. Catalunya tenia Ecotècnia, la primera empresa en fabricació de molins de vent a Espanya. Ja no hi és, s'ha traslladat a l'àrea de recerca més important d'Espanya, a Navarra, i ha canviat de propietat. És clar, hem preferit el totxo des de Portbou fins Blanes a possibilitar formar part de l'elit mundial en energies renovables. Tampoc afavorirem els molins dintre el mar, cas de ser possible, com tampoc els de les corrents marines. Gràcies a Déu que no tenim marees ni onades en el nostre mar, doncs evitarem haver-nos d'enfrontar a aquests projectes.

Hi ha associacions que contribueixen a aquest clima. Una d'elles és Iaeden. En la seva història hi ha lluites importants com la dels Aiguamolls, l'Albera o el Cap de Creus. L'associació es defineix, a part d'ecologista, com a conservacionista. Cosa que en el cas que ens ocupa és contradictori. Ser conservacionista en eòlica és no ser ecologista, és deixar les coses com estan, impedint posar molins. Iaeden va dir la setmana passada que no estava a favor del projecte de Gamesa de posar 2 o 3 molins a cada un dels 30 municipis de l'Alt Empordà perquè tenien un impacte excessiu i que pensaven que s'haurien de posar els molins sobre els teulats de les cases.

Seguim en terreny d'ignorància i de confusió. Cal dir quin model d'energia es vol. Si no es vol el model nuclear ni la generació de CO2, es vol el model renovable. En qualsevol sistema energètic, en el renovable amb més importància, l'eficiència és l'element clau. L'eficiència de l'energia eòlica ve donada per col·locar els molins on faci el màxim de vent, per la màxima alçada dels molins, per la major potència d'ells i per ubicar-los en zones amb poca rugositat. Aquesta última és mínima en una plana o en el mar i és màxima a les zones urbanes.

La Generalitat fa pena dubtant tant en el tema eòlic. No hi ha definit un mapa eòlic? Doncs a treballar, que volent fer content a tothom fem riure i perdem un temps que val or.

El model energètic que podem assolir el 2020 és un model que decreix el consum de l'energia, sense afectar el creixement de l'economia. És un model on podem disminuir el consum de tota l'energia en un 35%, abaixant el consum de petroli a una tercera part del d'avui, augmentant el consum de gas natural i portant al màxim la generació d'energia amb renovables.

Sí, podem fer-ho. Però ens ho hem de creure.