El maig de l'any que ve commemorarem el 150è aniversari de la restauració dels Jocs Florals, que és un episodi de gran significació en la història d'aquell moviment cultural, cívic, econòmic i polític que fou la Renaixença.

Sovint, la història situa el seu inici el 1833 amb l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau com a símbol d'un moviment que s'esforçava a aconseguir retornar a la literatura catalana la seva diversitat i qualitat i així mateix redescobrir i divulgar la història pròpia de Catalunya i fer això, des de la voluntat cívica de priorització dels interessos generals d'aquest poble.

Aquella Renaixença d'orígens llunyans de la qual encara ens sentim formant-ne part en l'esforç de reconstrucció plena, aconseguí un gran objectiu en restaurar el dia l de maig de 1859 els Jocs Florals, que procedien dels nostres segles de plenitud. En restaurar els Jocs Florals s'aconseguia fer retornar a l'escena pública de la societat catalana la voluntat d'afirmar-se com a poble.

El 1959 l'Institut d'Estudis Catalans per commemorar el centenari d'aquella restauració guardonà amb el premi Francesc Matheu Josep Miracle, autor del treball La Restauració dels Jocs Florals, signaven aquella decisió Jordi Rubió, Josep Maria de Casacuberta i Joan Oller i Rabassa. El 1960 fou publicar per Aymà editor, en un volum de 347 pàgines.

Josep Miracle (Barcelona 1904-1998) va escriure obres de teatre, novel·la i biografies com la que dedicà a Pompeu Fabra, del qual havia estat deixeble. El llibre La Restauració dels Jocs Florals, és una obra magnífica. En realitat podia portar també el títol Els orígens i el desplegament de la RenaixençaEls objectius culturals i cívics de la Renaixença, publicat en una època de grans dificultats per les limitacions que imposava la dictadura franquista fou una obra que il·luminà el caràcter del desvetllament renaixentista.

Ara, d'aquí a uns mesos, caldrà commemorar el 150è aniversari de la restauració dels Jocs Florals i ens convindria fer-ho des d'un coneixement profund del que significà, de com contribuí a l'avanç de les lletres, al coneixement de la història i a la pràctica del civisme de Catalunya.

És, doncs, el moment de sol·licitar dels nostres editors la reedició d'aquell llibre de Josep Miracle que pot continuar fent-nos servei en ajudar-nos a valorar l'embranzida de la Renaixença en aquelles primeres dècades i la nostra responsabilitat de continuar-la.