La llevantada a la costa, amb onades dantesques de 7 i 8 metres, i el temporal de pluja i neu a l'interior han marcat època. Era el capaltard de Sant Esteve. A Tossa, les increïbles envestides de les onades van travessar la riera, inundaren el passeig de Mar i es van rabejar amb els edificis de primera línia. D'un xafastre com aquell, la gent ja no en tenia gairebé record. Només en Vicenç de can Darder de privilegiada memòria -acompanyada d'un lúcid esperit d'observació- m'evocava a manera de flaix fotogràfic, la tempesta congriada l'any 1942. "A la plaça d'Espanya ballaven sardanes perquè era Carnaval. Les onades, pujant pel carrer del Mar, inundaren la plaça i ningú no se'n va adonar fins que els balladors se les van trobar a mitja cama".
També divendres passat la riera es va convertir, durant unes hores, en una ria. La mar esvalotada dominava a contracorrent les aigües dolces.
Veient els desastrosos efectes de la tempesta, em venia a la memòria la dita que tenien els nostres avis davant la impotència provocada pels aigüats: "El foc té aturador, que l'agua no".
Sí, amics, és hora de fer pinya tots plegats, i no de retrets ni de planys. "Any de neu, Any de bé de Déu"É malgrat tot. Les tempestes, amb accents de tsunami s'han apaivagat, les rieres i els torrents han tornat a mare, els pantans, rescloses i embassaments han apujat el nivell i la neu ha vestit aquestes diades amb el seu blanc mantell.
Sí, amics. Malgrat la crisi econòmica general i algunes tempestes particulars, és bo que augurem un Feliç 2009! Que sigui un any pletòric de pau, prosperitat i amor.
