Mentre els musulmans transiten entre els anys 1430 i 1431, els hebreus van del 5769 al 5770 i els xinesos del 4705 al 4706, els qui seguim el calendari gregorià vam passar ahir del 2008 al 2009.

Per moltes càbales que es vulguin fer a l'entorn del número del nou any, per moltes previsions, profecies o auguris que es facin de 2009, per molt que es vulgui pensar en el futur, el que és certament inexorable és el passat, el pes de la memòria. Per tot això, justament, del nou any, allò que més compta sempre és l'infal·lible acompliment d'aniversaris gloriosos i la coneguda celebració de dies assenyalats.

Pel que fa als dies assenyalats, el 2009 és l'Any del Bou, l'Any Internacional de l'Astronomia, l'Any Internacional de la Reconciliació, l'Any Internacional de les Fibres Naturals, l'Any Internacional de l'Aprenentatge sobre els Drets Humans i l'Any Internacional del Goril·la. Hauria de ser any Darwin (200 del naixement i 150 exactes de L'origen de les espècies), però veurem si s'atreviran. En farà també 200, del naixement de Fèlix Mendelssohn (3 de febrer), del d'Edgar Allan Poe (19 de gener) i del de Nikolai Gogol (1 d'abril). En farà 250 de la mort de Georg Friedrich Händel (14 d'abril) i 200 de la de Joseph Haydn (31 de maig).

Algunes de les efemèrides de 2009 seran especialment recordades arreu: el 1509, Miquel Àngel va començar a pintar els frescos de la Capella Sixtina; el 1609 es va ordenar l'expulsió dels moriscos de la Península; el 1859, Víctor Hugo, va escriure La llegenda dels segles; el 1959 va ser l'any de la Revolució cubana; el 10 de novembre de 1989 va caure el Mur de Berlín entre les dues Alemanyes.

Farà 50 anys que Alaska pertany als EUA (49è estat); de l'anunci que Joan XXIII va fer de la celebració del Concili Vaticà II; de la inauguració del Valle de los Caídos; de la constitució d'ETA (Euskadi Ta Askatasuna); de la Declaració dels Drets del Nen per les Nacions Unides; de la mort tràgica en accident d'avió, en el vol 42 d'Ibèria, del gimnasta de Gràcia Joaquim Blume; de la genial pel·lícula de Billy WilderCon faldas y a lo loco, amb Marilyn Monroe, Tony Curtis i Jack Lemmon; del Nobel de Medicina per a Severo Ochoa.

Farà 100 anys de la publicació a Le Figaro del Manifest del Futurisme de Filippo Tommaso Marinetti; de la fundació de la Real Sociedad de Fútbol de Donòstia i del Levante Unión Deportiva; del primer Giro d'Itàlia; del naixement de Juan Carlos Onetti i Elia Kazan; de la mort de Ruperto Chapí (el de la sarsuela La Revoltosa) i d'Isaac Albéniz (el músic de Camprodon); del premi Nobel de Física a Guglielmo Marconi.

Farà 150 anys del començament de la construcció del Canal de Suez; de la Guerra del Marroc; de les pitjors tempestes solars de la història amb aurores boreals a Roma i a Hawaii; de la Història de dues ciutats de Charles Dickens, de la Contribució a la Crítica de l'Economia Política de Karl Marx, i del Tristan i Isolda de Richard Wagner; del naixement de Sir Arthur Conan Doyle (el pare de Sherlock Holmes), de Henri Bergson (pensador de "l'impuls vital" que anima l'evolució) i de Billy the Kid (pistoler americà); 150 anys també de la mort de l'escriptor romàntic novaiorquès Washington Irwin.

Farà 200 anys dels episodis més espectaculars i importants de la Guerra del Francès (o Guerra de la Independència) i 200 del naixement de Louis Braille (cec des dels tres anys), que va crear el sistema de lectura per a invidents. Farà també dos segles exactes del naixement de Mariano José de Larra, eminent escriptor i articulista (1809-1837). D'aquí poc dies, el Museu Britànnic de Londres farà 250 anys. El Càndid de Voltaire, acomplirà també dos segles i mig d'èxits. Se celebrarà a Alemanya el 250è aniversari del naixement de Friedrich Schiller, un dels més grans poetes i dramaturgs europeus. Els calvinistes recordaran el naixement de Joan Calvino (1509) i els lingüistes, el de Juan de Valdés (1509), autor de l'imprescindible Diálogo de la Lengua.

En l'àmbit més proper de les efemèrides nacionals, s'haurà de fer memòria de fets esdevinguts a Catalunya certament interessants. Començant per la creació, el 1359, d'una comissió permanent de les Corts Catalanes, considerada l'origen de la Generalitat de Catalunya. El 1459 va morir el gran poeta Ausiàs March. El 1659 va tenir lloc el Tractat dels Pirineus, pel qual la Catalunya Nord passava a França. El 1859 va celebrar-se la restauració dels Jocs Florals a la Sala del Consell de Cent de l'Ajuntament. En fou president, Milà i Fontanals; mantenidor, Víctor Balaguer; flor natural, Isabel de Villamartín. Entre el 26 i el 30 de juliol de 1909 es va esdevenir la Setmana Tràgica. El 13 d'octubre de 1909 fou afusellat Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de l'Escola Moderna. Entre el 28 de gener i el 10 de febrer de 1939, 450.000 exiliats travessaren la frontera camí cap a França. Aquest any 2009, farà 50 anys de la mort del folklorista i autor del Costumari Català, Joan Amades; cinquanta anys també del Manifest Fundacional de la Cançó Catalana (Lluís Serrahima, Ens calen cançons d'ara a Germinàbit), de la revista Serra d'Or i del cas Galinsoga (juliol), director de La Vanguardia ("Tots els catalans són una merda"). Farà 30 anys de l'Estatut d'Autonomia i de les primeres eleccions als ajuntaments democràtics.

Pel que fa a l'àmbit històric de les comarques gironines, algunes efemèrides seran ben memorables. El 1059, Ermessenda de Carcassona fou enterrada a la Seu de Girona; al seu sarcòfag hi ha pintades les primeres quatre barres de la història del país; el 1259, Cerverí de Girona escrigué una sèrie de Sirventesos; el 1409, morí Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer predicà a Girona. El 1609 es va procedir a la benedicció oficial de l'edifici de l'Estudi General. El 1809, el setge napoleònic de Girona tingué moments espectaculars. El 1859 va començar la construcció del Teatre Municipal de Girona, el figuerenc Narcís Monturiol féu la primera prova amb el seu Ictineu i es féu una reforma general de la Devesa, amb la plantació dels plàtans i la consolidació del jardí.

És d'esperar que no es perdi la memòria de 1939, el final de la Guerra Civil i la repressió posterior: el 5 de febrer, el president Companys, el president Aguirre i Pi i Sunyer travessaren la frontera, camí de l'exili, pel Coll de la Manrella a la Vajol; el 15 de març, fou afusellat a Girona Carles Rahola. El 2009 farà 40 anys de la inauguració del Col·legi Universitari; i 40 anys de la supressió per decret del tren de Girona a Olot i del de Girona a Sant Feliu. Finalment, farà -ja!- 20 anys de la mort de Salvador Dalí (24 de gener de 1989), una bona ocasió per rellegir el magnífic i premiadíssim monogràfic del Diari de Girona que el periodista Alfons Petit va elaborar en ocasió del centenari del naixement del genial pintor empordanès.