A l marge del contingut, les xifres de les al·legacions presentades confirmen la divisió i la disparitat de criteris sobre el traçat idoni per construir la variant de la Bisbal, una de les obres més debatudes i més polèmiques de la xarxa viària gironina. El 44,5% de la suma d'al·legacions i signatures adherides és contra les dues opcions de variant sud i el 38% contra la nord. També hi ha un 8,8% (414 al·legacions i 158 signatures adherides) que s'oposa a qualsevol tipus de variant. La resta són per temes més secundaris i concrets com els que s'oposen al traçat Terra negra, a la variant de la Pera o al desdoblament Corçà-Flaçà. L'exposició pública dels projectes de traçat i tot el debat previ ha deixat clar que la variant de la Bisbal no deixa indiferent els veïns de la zona.
El passat 30 de juliol, el conseller d'Obres Públiques, Joaquim Nadal, que és qui té la patata calenta damunt la seva taula, va advertir que "el traçat de la variant no pot ser condicionat pel joc de la geografia dels interessos que hi ha a la zona". D'interessos particulars és evident que n'hi ha, i molts, d'altra banda legítims i comprensibles, però la funció de les administracions públiques és, precisament, sostraure's d'aquests interessos privats i adoptar decisions en les quals prevalgui l'interès general. I aquesta obra, passi pel nord o pel sud de la Bisbal, és necessària des de fa molts anys. Ha estat damunt la taula de tots els consellers d'Obres Públiques que ha tingut la Generalitat des de la seva recuperació democràtica. El destí ha volgut que la decisió final correspongui a un conseller gironí. Havia de ser abans de final d'any, però el procés s'ha tornat a prorrogar, entre altres coses per l'elevat nombre d'al·legacions i la complexitat del projecte. Esperem que al llarg del primer trimestre de 2009 es tanqui aquesta etapa prèvia a l'inici de les obres.
