EN DIRECTE

Cartes

 

Seguretat per a Santa Eugènia de Ter!
Núria presas. girona.
Tinc 22 anys i en fa quasi vint que els meus pares van apostar pel barri de Santa Eugènia de Ter muntant-hi un negoci i comprant-hi un pis.
Molts de vosaltres els coneixereu perquè van obrir el Restaurant La Columna i actualment són els amos de la Rostisseria Plat a Plat, situada a la carretera de Santa Eugènia.
Jo recordo que quan vaig arribar a aquest barri s'hi respirava un clima molt acollidor. Era petita però mai oblidaré els sopars amb els veïns al mig del carrer de Baix, o quan la meva mare m'enviava a comprar al Valvi, ni les tardes a la plaça del Barco menjant xuxes de ca la Dolors.
Avui dia tot ha canviat. Santa Eugènia s'ha convertit en un barri impersonal, ja sigui per la massa de gent vinguda de fora o per l'individualisme latent en la nostra societat, quelcom que em fa experimentar un sentiment d'inseguretat i una sensació de desemparament que per desgràcia crec que comparteixo amb molts veïns.
Santa Eugènia s'ha convertit en un lloc de pas entre Salt i Girona i potser en la gran oblidada per tots, especialment per l'Ajuntament de Girona.
Durant aquestes festes alguns individus han protagonitzat una sèrie de robatoris al barri, tant en botigues com a cotxes. Personalment a la Rostisseria Plat a Plat han intentat entrar tres vegades, una de les quals amb èxit, des de la nit de Nadal.
Després de tot, no he vist un sol cotxe de Policia Municipal patrullant pel barri i oferint-nos els seus serveis. No obstant, a la grua municipal li encanta aquest barri i ens ve a visitar cada hora. Potser haurien d'agafar exemple aquests de la policia.
Crec que ens hauríem d'unir i fer una petició conjunta per demanar seguretat al barri, per poder anar a dormir tranquils sabent que al matí tot estarà tal com ho vàrem deixar a la nit. No és normal que aquests individus no tinguin por ni respecte d'entrar a robar a les 8 de la tarda o de rebentar cotxes a les 12 del migdia. Us demano la vostra col·laboració, les vostres firmes per poder reclamar el que ens pertoca i que hi ha una única manera d'aconseguir.
A més, si hi voleu afegir comentaris i opinions no ho dubteu, tot serà presentat a l'administració.

Amb reconeixement
Joan janoher i sadurní. forallac.
Entre moltes de les entitats que mouen l'esperit de resoldre en part els problemes dels altres, o ajudar-hi es troba la fundació Oncolliga de Girona Contra el Càncer. Aquesta organització dintre els mitjans de què disposa, té un ampli ventall d'opcions per ajudar els que cerquen el seu suport.
Sempre han mirat de cara el problema que representa per als afectats aquesta malaltia i el que aquests necessiten. Fan una tasca immillorable per donar a l'afectat tot allò que necessita: com pot ser l'ajut psicològic, la teràpia professional dels especialistes, com també l'esforç econòmic, si s'esdevé el cas. 
Cal encoratjar aquesta institució i demanar la solidaritat de tots perquè pugui continuar la seva tasca, tenint en compte que mai no han fet promeses ni propagandes envers la situació dels malalts per recaptar més diners. Tot plegat és una constant d'iniciatives pròpies del seu voluntariat, i caldria tenir-los present i donar-los suport en el seu moment.   
És per aquesta raó que volem testimoniar el reconeixement a la Fundació Oncolliga de Girona Contra el Càncer, i aplaudir com a reconeixement la seva tasca tan important de posar-se al servei de moltes persones que s'han vist ?obligades a rebre la seva col·laboració. Per aquesta raó vull donar les gràcies a tots els cooperants i demanar públicament l'ajut que s'escau que rebin, en benefici dels necessitats.


Sobre el vel musulmà i d'altres qüestions
josep maria bosch. girona.
Veig que en aquests darrers dies hi ha hagut rèpliques i contrarèpliques a un escrit d'una dona musulmana que fa referència al vel.
Jo no faré referència a si l'Alcorà potencia o no la submissió de la dona a l'home en els països musulmans, perquè no sóc tècnic en l'Alcorà. És més, encara que sigui difícil de creure, em crec el que diu aquesta senyora musulmana.
Ara bé, el que sí està fora de tot tipus de dubte i crec que l'esmentada senyora ho hauria de tenir clar abans de fer manifestacions sobre un assumpte tan complicat, és:
a) En tots o quasien tots els països musulmans l'estatus de la dóna està molt per sota del de l'home: no només en l'aspecte formal, sinó, també, en el real. I aquesta inferioritat, de forma correcta o incorrecta, es produeix tot invocant l'Alcorà.
b) Ella es queixa de la tolerància de la nostra societat cristiana, envers les altres religions tot i que, afortunadament, és bastant acceptable. Només li demano que digui un sol país musulmà en què hi hagi una tolerància comparable (ja no dic pas igual perquè no existeix) envers el cristianisme.
Vull dir, vaja, que hi hagi una total reciprocitat en els respectius cultes.

Hi ha genis dels quatre desitjos
francesc xavier serra besalú. girona.
Tothom sap que quan trobes un geni màgic, li pots demanar tres desitjos. Per això em fa tanta gràcia la manera com alguns dels meus alumnes de 1r d'ESO de l'assignatura Filosofia per a joves em responen a la pregunta: Quantes coses podem demanar al geni dels tres desitjos? Diuen: Li podem demanar infinites coses!. De lògica, ja en saben, no s'amoïnin. Per això, quan els faig evident que si és "dels tres desitjos" només se'ls en poden concedir "tres", em diuen: Ja ho sabem, era per comprovar si estaves atent!
Ara que s'acosten els Reis d'Orient, que porten coses per a tota la gent, voldria demanar tres desitjos al geni màgic, en relació amb l'educació, i per al 2009.
El primer, que els qui fan les lleis i els currículums poguessin fer classe en primera línia; el segon, que totes les escoles -privades, concertades i de titularitat pública- disposessin dels mitjans econòmics i de la seguretat per dur la seva feina a bon port; i tercer, que els pares i llurs fills s'adonin que com més s'exigeixi al jovent, al col·le (i a casa), millor!
Eren només tres desitjos? Per si les mosques, el quart: que l'assignatura i especialitat docent de la Filosofia recuperi una presència troncal i bàsica en el sistema educatiu (amb diferents formats segons les edats). És l'autèntica "transversalitat", que va des de les competències i la metodologia científica de l'aprendre a aprendre famós fins a la ciutadania activa i a la convivència.
Amb el quart desig he fet com els "desvergonyits" dels meus millors alumnes: què en pensen vostès?

La foto de l'article de Joaquim Domingo titulat "Visquen els Reis (d'Orient)" publicat ahir no corresponia al seu autor.

Enllaços recomanats: Premis cinema