Quan l'exgovernador civil de Girona Pere Navarro va accedir a la Direcció General de Trànsit el 2003 es va marcar com a objectiu frenar la sagnia de víctimes mortals a les carreteres. La seva reflexió va ser: Si França ho ha aconseguit, per què nosaltres no. A partir d'aquí, la implantació del carnet per punts, la reforma del Codi Penal, els controls de velocitat i d'alcoholèmia, etcètera han conscienciat, forçosament, el conductor dels avantatges de complir les normes. Mesures, totes elles, que han comptat amb un rebuig inicial d'una part dels ciutadans (famosa és la frase de l'expresident del Govern, José María Aznar, proclamant que a ell ningú li havia de dir el que havia de beure), però que han resultat efectives. S'ha demostrat, per tant, que era possible reduir el nombre de morts. A Girona, el descens és molt remarcable. No obstant, tot i que les dades són satisfactòries, cal tenir presents dues coses. Primer, que encara són moltes les persones que perden la vida a la carretera i que darrere de cada mort hi ha un drama per a familiars i amics: a Catalunya 287 l'any passat. I, segon, el que ha apuntat el Comissariat Europeu de l'Automòbil: l'elevat preu dels carburants durant bona part de l'any i la crisi econòmica han reduït la mobilitat a les carreteres.
En tot cas, les controvertides mesures adoptades pel Govern espanyol semblen fer efecte i aconseguir progressivament els seus objectius, bé sigui pel temor infós en els conductors, bé perquè aquests estan més conscienciats quan es posen al volant. No obstant això, com pot apreciar qualsevol que circuli per les carreteres, encara queden imprudents que posen en risc a tots els altres, a més de posar-se en perill ells mateixos. La conscienciació d'aquests conductors i la millora de les vies (aquí encara hi ha molta feina a fer) són les assignatures sobre les quals incidir per reduir encara més el nombre de víctimes.
