Cartes

05.01.2009 | 01:00

Som els autònoms part de la societat?
rafael fernández. figueres.
En una societat en què els polítics i agents socials s'emplenen la boca de paraules com subvencions, ajuts, suport, facilitats.... els autònoms, sobretot els petits empresaris i els autònoms depenents, aquests que no tenim mai vacances, que hem de pencar 24 hores al dia, cada dia, que hem de pagar-nos assegurances privades per a tenir clar que, potser, algun dia els plans de pensions, diners nostres que no podem fer servir ara mateix perquè els bancs hi ?juguen com volen, ens serviran per a alguna cosa (si no han desaparescut abans o no els hagin fiscalitzat tant que no cobrem res)... som una minoria majoritaria dins l'entrallat econòmic del país, segons corroboren estudis i diuen els grans economistes i tertulians, som els que estem més fiscalitzats i buscats per l'administració: inspeccions, devolucions que no arriben mai, subvencions que cobrarem quan tinguem el negoci tancat (per manca de finançament).
Ara ens volen fer creure que pensen en nosaltres i que ens donaran atur (583 euros durant un màxim de 6 mesos) si durant 2 anys tenim pèrdues del 30% (o sigui, quan ens hagin embargat els calçotets i visquem sota un pont)...
On són els ajuts per a nosaltres? qui ens vol enganyar? on són els sindicats per ajudar-nos com cal? de què ens serveixen?... mentides i més mentides. Per què l'Estat (central i regional), cada cop més ple de funcionaris (a Catalunya l'administració amb el tripartit és un 66% més grassa), perquè no ens donen també ajuts a nosaltres (sense paperassa com fan amb els altres), per què no ens amnistien com volen fer amb els grans poders econòmics i financers? Per què no ens rescaten a nosaltres? Per què no fan un estudi per saber què passaria si els autònoms paréssim una setmana i ens declar´ssim objectors fiscals? Potser cal que s'ho pensin.
.
En el comiat d'un mal any
lluís torner i callicó. girona.
Tot i que ens sap greu d'acabar l'any titllant-lo de dolent, en escriure aquest article, quan encara manquen unes quantes hores per acomiadar l'actual 2008, després de tots els maldecaps que ens ha ocasionat, alguns dels quals costarà un xic de treure'ns-els de sobre, pensem que tots convindrem que ha sigut un mal any, un d'aquells que cal oblidar com més aviat millor, malgrat que no serà gens fàcil, ja que que, com a herència, ens deixa un bon ròssec de problemes per solucionar. Si volem ser justos, hem de reconèixer que també ha tingut alguna cosa bona, és cert! però si féssim un balanç -fent el símil d'una empresa- ens caldria dir que ha fet fallida, ja que els aspectes negatius, han superat amb escreix els positius. Se'n va deixant-nos amb aquesta greu crisi que va començar poc després d'encetar l'any, amb el tema de les subprime, i que de mica a mica, com una taca d'oli, va anar estenent-se arribant a assolir un nivell mundial, fins arrossegar els principals sectors econòmics, i de retruc els laborals. Una crisi que des del Govern Central s'obstinaren s'obstinaren voler-nos-la disfressar, fins que arribà un moment que, després d'estires i arronses, varen haver d'assumir la realitat, que avui està a punt de fer-nos entrar en un possible període de recessió econòmica. A part d'això també hi ha el tema del finançament, la negociació del qual se'ns ha anat ajornant i regatejant, fins que el penúltim dia de l'any, s'ha fet la darrera proposta, per part del ministre d'Economia, i malgrat que no s'hi parla de quantitats, sembla que encara dista molt d'acomplir amb allò que es pactà al nostre Estatut, que és el que ens caldria i ens correspon, d'acord amb les nostres necessitats i aportacions. Tot plegat fa que no puguem acabar l'any d'una forma gaire optimista, a pesar que si féssim l'exercici de mirar enrere veuríem que hi han altres llocs que estan molt pitjor, perquè a part del problema econòmic, encara tenen una mancança més important, la PAU. És per això que el nostre desig, envers aquest any nou seria que portés per a tothom, l'esperança i la confiança, basades en el diàleg i en el mutu esforç, pera poder sortir, com més aviat millor, de la delicada situació actual, així com la pau al països on n'estan tan necessitats. Bon Any Nou per a tothom!

Enllaços recomanats: Premis cinema