Cartes

07.01.2009 | 00:00

A Soumiya Farhouni
MERCÈ VILA I SOLER. GIRONA.
Benvolguda Soumiya, abans de res, voldria entendre després de llegir la teva carta de fa uns dies en aquest diari, que el motiu real d´escriure-la va ser queixar-te i no el de buscar certa polèmica. També vull dir-te que personalment no tinc res en contra teva. Mira Soumiya, d´entrada et diré que no m´he mirat l´Alcorà, que no sé que hi diuen els seus versicles i que ni tan sols he estat capaç de llegir la Bíblia, llibre sagrat de la religió catòlica i que lidera encara la moral de molts ciutadans, que no la meva, perquè afortunadament a mi m´han ensenyat com anar per la vida els meus pares, i ho han fet prou bé. Ara em podries dir que com puc opinar sobre una cosa que no he après i que no sé, però jo et puc contestar que, a mi com a d´altres persones, no em cal llegir-lo perquè tinc ulls i prou intel·ligència per poder-me fer una idea a partir del que veig, el que escolto i el que llegeixo. En aquest país en què vivim i del qual tu, suposo que voluntàriament, formes part, totes les cultures que el conformen no tracten d´imposar-nos absolutament res. Convivim amb cultures de l´Àsia, de l´Europa de l´Est, del Nord d´Europa, de Sud-amèrica, de l´Africa. Són persones que si vénen fins aquí deixant enrere família, amics, records de tota una vida, deu ser perquè creuen que aquí sel´s garanteix una sèrie de coses que no han trobat on han nascut. Malauradament, no sempre trobaran la feina que pensaven però el que sí et puc dir és que, en aquest meu país, hi viuran en plena llibertat i democràcia. Hi trobaran garanties sanitàries, legals i de culte, sí de culte! Jo en el teu, si fos practicant de la fe catòlica o de qualsevol altre, no podria fer-ho amb plena llibertat, ni banyar-me en top-less si volgués, ni dur vestimenta lleugera, ni podria, parlant clar, tenir el ginecòleg que tinc perquè és home, ni anar al cinema tota sola. Hauria de demanar permís al meu marit per a quasi tot? bé, seria una llista molt llarga i l´espai que tinc s´esgota. El més important que no tindria al lloc d´on véns tu seria llibertat d´expressió i una vida plena. Estic d´acord amb totes les cartes que s´han enviat abans que la meva i que t´han contestat. Ho han fet prou bé, però crec que el que no s´han atrevit a dir-te és que si no estàs a gust enmig de nosaltres i et sents tan humiliada, potser faries bé de replantejar-te tornar al teu lloc d´origen i disfrutar plenament de les lleis que allà imperen. De veritat espero de tot cor que m´hagis entès i que si decideixes seguir vivint entre nosaltres, en gaudeixis plenament amb llibertat i democràcia, com crec que fas fins ara.

Nova resposta a Soumiya Farhoni
MARIA DELS ÀNGELS MARTÍN. GIRONA.
M´estic prenent la molèstia i estinc fent un esforç enorme per llegir l´Alcorà perquè el trobo avorrit: és una fastigosa acumulació de lloances a Al·là, està ple de contrasentits, errors i veritables disbarats.
Mahoma fa parlar a Al·là amb una verbositat fenomenal, només en les deu primeres sures, el sentim prop de 300 vegades. Que Al·là és l´autor de cels i Terra queda dit unes 100 vegades.
Mahoma va ser molt hàbil en les seves accions polítiques i militars, sense aquestes mai hauria tingut el desitjat triomf religiós i això que oferia la poligàmia i un paradís molt sensual. De fet en un principi, no li feien cas i exclamaven: «És un home instruït pels altres! Un posseït! És a dir un home que ha après el que diu dels jueus i dels cristians i que a més, complement pertorbat, ho ha oblidat i creu que qui li ho inspira és un Geni! (Gabriel)» (versicle 13 de la sura XLXI). L´èxit de la religió musulmana començà amb el bandidatge, una sura està dedicada al botí: «Els botins pertanyen a Al·là i al seu apòstol». Les conquestes foren extraordinàriament ràpides.
Mahoma s´inspirà en l´Antic i el Nou Testament per compondre l´Alcorà, però falsificà algunes coses, per exemple Abraham es disposà a sacrificar Ismael i no Isaac, com trobem a la Bíblia. Dels cristians diu: «Afirmació molt greu surt de les seves boques dient: Déu ha pres per a Ell un fill. En veritat, no profereixen sinó una gran mentida? dieu una cosa monstruosa». Li desesperava sentir que Al·là havia tingut un fill, com tampoc admetia la Trinitat: «no ­digueu "Tres" Absteniu-vos d´afirmar tal cosa».
Soumiya, voldria informar-te que els països musulmans no volgueren adherir-se a la «Declaració» de l´ONU de 1948 perquè, segons l´Alcorà ni dones ni esclaus són «iguals» a qui és home i lliure. Et felicito per la teva situació tan bona, però no et vulguis posar com a paradigma de la situació de la dona als països musulmans. Les notícies que ens arriben són molt diferents.

El drama palestí
jaume oliver perpinyà. girona.
Voldria fer una reflexió sobre les manifestacions que han tingut lloc a Salt i en altres indrets aquest cap de setmana. Abans vull manifestar el meu desig d´una ràpida aturada de les hostilitats entre Hamas i l´exèrcit hebreu per donar pas al diàleg que hauria de portar a una solució definitiva d´aquest conflicte. Dit això voldria manifestar que no puc comprendre com molta gent d´aquí pren partit alegrement en una qüestió com aquesta amb una evident manca de memòria, ja que haurien de tenir tots ben presents a la seva memòria les imatges que van mostrar homes, dones i nens palestins ballant i festejant pels carrers els atemptats contra les Torres Bessones de Nova York. Recordo amb gran tristesa aquelles imatges que em van fer palès que la manipulació que han patit els palestins a mans de les nacions àrabs veïnes fan molt difícil arribar a un final d´aquest conflicte. Per acabar m´agradaria que la gent que encara simpatitza amb aquesta imatge d´un estat hebreu de caire feixista massacrant un dissortat poble palestí que entoma les bombes amb un lliri a la mà, afavorida per molts mitjans de comunicació occidentals, que recordin els processos per corrupció contra alguns dirigents de l´estat hebreu (mostra d´un funcionament democràtic) i pensin si alguna cosa així seria possible a l´Aràbia Saudita, posem per cas, i que facin una mica de memòria dels personatges ­d´ascendència jueva que podem recordar en el món de la ciència i de les arts i que mirin de posar a l´altre plat de la balança personatges de l´òrbita islamista que hi facin de contrapès.

Comparsa del Rei Negre
Frederic Gómez Pardo. Girona.
Acabo de veure la cavalcada dels Reis Mags. M´encanta per la seva vistositat, però especialment per veure les cares d´il·lusió amb què l´observen els més petits. No obstant això, per segon any consecutiu he observat un detall que m´ha resultat desagradable. I és que, en la comparsa del Rei Negre, els únics autèntics són els dos empleats municipals que van al final, amb un cabàs i una pala, recollint els excrements dels cavalls. No crec que aquesta imatge contribueixi gaire a la bona integració dels nostres immigrants. Per això, encara que aquesta tasca no tingui res d´indigna, penso que seria millor que la realitzessin altres empleats amb el rostre més clar.

Enllaços recomanats: Premis cinema