L'Exèrcit d'Israel ja no encerta ni amb els noms dels operatius. Posats a optar per alternatives apocalíptiques com Plom Fos, hauria quedat més bíblic i elegant, em sembla, posar-li Pluja de Sofre, encara que el seu verdader nom és Operació Herodes: va començar quan els nens palestins sortien del col·legi. Com que aquesta incursió serà políticament tan inútil com totes les anteriors, la ràbia en augment dels agressors els portarà a cometre més barbaritats. Els míssils guiats i amb càmera de TV per transmetre la mort en directe són ostentacions, una cosa semblant a la cuina tecnoemocional o a les grans carcasses de la Nit del Foc -oooh!-, la resta del tapís de foc s'omple amb material ?corrent: coets de canya o bombes de mil quilos, de raïm (amb molta mala bava) o morters, a la mercè de la gravetat, la inèrcia i el vent.
Dubto molt que Europa prengui una postura unida davant Israel, però, que jo sàpiga, ?Espa?nya és un actor polític autònom, almenys una marca registrada, i com a tal alguna cosa haurà de dir i fer davant la "fatxenderia" israeliaan. Per començar, caldria proposar a Brussel·les suspendre el tracte comercial favorable que la UE dispensa a l'Estat sionista. Per continuar, no estaria de més negar-los als representants d'Israel la seva participació en qualsevol certamen cultural, esforç científic o prova esportiva que se celebri en territori ?espa?nyol en tant no hagi progressos substancials al camí de la pau i la creació de l'Estat palestí. Invito les entitats privades a fer el mateix.
En fi, que hauríem de dir alguna cosa diferent al pet mental o estertor raonant de Bush nen, que ha llençat tota la culpa a Hamas, responsable d'haver llançat alguns coets que van espantar una venerable anciana jueva. ¡Qué bé els va als fonamentalistes de la Bíblia i el rifle un dimoni al qual culpar de tot! Però Dimona és el nom del centre d'armes nuclears d'Israel.
