Quan escric aquestes línies, tot i que hi ha petites i sarcàstiques treves pel mig, l'ofensiva dels jueus sobre terra palestina és completa: per terra, mar i aire. Els agressors duen tecnologia punta, armes sofisticades i enginys caríssims; els agredits, es defensen com els eriçons, fent una bola i punxant, des dels seus forats, a qui els trepitja. La història de la Bíblia és repeteix: Goliat i David pugnen per la terra sagrada i es baten cos a cos. La Bíblia és una magnífica faula explicada per fer comprensible el misteri de la salvació a un poble de pastors. Als manuscrits del Mar Mort, David de Judà i d'Israel va encertar amb la pedra i va vèncer Goliat de Filistea. Tothom sap que d'un milió de vegades que el gegant i el pastor s'enfrontin, només una vegada guanyarà el dèbil. I això, ja va passar mil anys abans de Crist.
Amb la mala consciència d'haver "tolerat-permès-no evitat" el genocidi nazi de jueus, el món "civilitzat" sorgit de la Segona Guerra Mundial va voler redimir-se atorgant una terra promesa al poble d'Israel. Les terres de promissió triades tenien un problema: ja estaven ocupades. Avís als prosionistes: es poden introduir tants matisos com es vulgui però objectivament els fets van anar així, i, a diferents i variades fonts, es pot recórrer per corroborar-ho. Els de Hamas no són angelets, no fa falta ni dir-ho. Són criminals, certament, però potser algun capitost jueu podria explicar també algun dia al món qui va crear Hamas, amb quina intenció i contra qui estava pensat que anés i com, en lloc de fer la guitza a Al-Fatah, aquest grup ha acabat fent nosa a Israel. Aquesta història és molt i molt semblant a la del difunt Saddam, ?l'Iraq, l'Iran i els EUA de la nissaga Bush.
David de Hamas, que és un terrorista, llança coets sobre ciutats jueves properes, i de tant en tant en mata o en malfereix algun. A més a més, si poguessin, alguns d'aquests il·luminats s'immolarien amb dinamita enmig del mercat d'un poble ple de jueus. Goliat de Judea, que és un altre terrorista, utilitza habitualment armes de precisió per aniquilar cabdills i militars enemics, però quan vol -aquesta és la diferència amb els palestins- estossina el poble palestí sencer sense distinció, l'aïlla, el vexa i l'elimina en massa. Té el poder, té la força, té la premsa. David es mou en la clandestinitat; Goliat és un estat reconegut i aplaudit. Com que Goliat està plenament occidentalitzat, sap perfectament el valor del políticament correcte en una societat acrítica i estupiditzada com la nostra, i parla tothora de "defensa legítima", d'"agressió necessària", de "víctimes col·laterals", en lloc de reconèixer que està executant una carnisseria i que està ?seguint fil per randa el més vell i fastigós dels cànons bíblics: "la llei del Talió". Ull per ull, dent per dent. El vell manament que Jesucrist amb força va combatre. Per això també, cal suposar que el degueren crucificar. Per no ser ni bel·licós, ni venjatiu, evidentment.
No són els de Hamas cap mena de sants, ni de lluny: estan llampats, són assassins i la intolerància fanàtica i la follia desorbitada els han dut al mateix carreró sense sortida on paren tots els terroristes del món: morir i matar; matar i morir. Això ja ho té tothom clar. Els qui no sembla que tinguem les coses prou clares, tenint en compte el gran teló de silenci que s'ha alçat a casa nostra davant la carnisseria perpetrada per Israel, som la majoria d'occidentals, que ja ens hi estem ben lluint! Estem confonent el poble palestí amb ?Hamas. Fins i tot hi ha qui llança proclames a favor d'Israel ("que és dels nostres") en contra dels "palestins terroristes". Això és una bestiesa tan grossa com dir que els alemanys són nazis i els americans, tontos. Confondre terroristes i palestins és d'un maniqueisme, d'una superficialitat i d'un acriticisme espantosos.
Està morint gent innocent que per més inri -i això no s'ha d'oblidar mai- és al seu país i a la seva terra-. Certament, no es tracta d'haver de triar entre palestins i israelians en cap guerra. Es tracta, senzillament, de tenir capacitat d'anàlisi i sentiments humans. Cap guerra, ni una (ni les més justes, ni les croades, ni les defensives, ni les bíbliques) té cap mena de justificació. La guerra significa el fracàs del diàleg i, per tant, de la raó de ser humans. Israel perd tota raó quan recorre a la força bruta per resoldre un conflicte trepitjant innocents. Els qui triem el silenci com a resposta no només no som innocents; som també còmplices de la barbàrie.
Per això cal fer alguna cosa. S'imposen mesures pacífiques i concretes. Es ?proposa, des de diferents pàgines ?d'Internet, el boicot a productes israelians: "No ?comprem productes fabricats a Israel. Són ?sobretot fruites i verdures, vins, cosmètics, productes i tecnologia per a l'agricultura i patents tecnològiques. També l'aigua Eden i els fregalls Nanas. La xifra 729 a sota el codi de barres indica que un article ha passat per Israel en algun moment del procés de ?producció o distribució. Amb el ?boicot als productes israelians mostrem el nostre rebuig a la seva política i pressionem perquè la canviïn".
No sé vostès, però jo els asseguro que em miraré els codis de barres i esquivaré productes d'Israel (729) mentre els jueus no aturin la carnisseria de Gaza; els asseguro que no pagaré els dos euros que em costa visitar el Museu dels Jueus de Girona; que no m'aturaré a la botiga de Sepharad de la Força Vella; que em miraré ?atentament la llista de productes d'Israel comercialitzats a Espanya, la llista d'empreses establertes a casa nostra que són filials d'empreses israelianes i la llista d'empreses espanyoles que compren, venen o inverteixen a Israel. La poden llegir sencera i ben documentada a http://www. nodo50. org/csca/palestina/ campanya_boicot-2002.html.
