Molt desesperades havien d'estar amb George W. Bush les persones normals del món per suposar en el seu adversari electoral les virtuts que, amb tanta alegria com escàs fonament, es van atribuir a Barack Obama. Es diu que un pessimista no és sinó un optimista millor informat, i encara que no es tracta de negar la necessitat terapèutica de la il·lusió, de l'esperança, de l'optimisme en suma, no hauria estat de més que tots els que van rebre amb inusitada alegria l'elecció presidencial d'Obama s'haguessin informat abans una mica millor, a fi d'evitar-se els depriments efectes de la decepció. Perquè no ha calgut esperar ni a la seva presa oficial de possessió del càrrec per caure en els avencs més profunds del desengany: emplaçat Obama a manifestar-se respecte a les atrocitats de l'Estat d'Israel a Gaza, ja que, com se sap, n'hi hauria prou amb un gest dels Estats Units per detenir la matança, el president electe es va refugiar en la coartada que no ha estat investit oficialment encara per passar de l'assumpte i deixar córrer els esdeveniments, que és tant, en les circumstàncies actuals, com deixar que segueixi corrent la sang, particularment la dels nens palestins, que són els més apuntats, pel que es veu, pels canons dels tancs israelians.
Pot algú creure's que el president electe dels Estats Units no pot, a escassos dies de la seva investidura oficial i quan tot l'aparell polític, militar i administratiu ha estat transferit ja de l'anterior equip del govern al seu, expressar, encara que només sigui expressar, la seva condemna als actes criminals de l'exèrcit israelià? Més creïble és, sens dubte, que no vulgui fer-ho, que tot ?estigui tan lligat i ben lligat en la política exterior nord-americana, que tot sigui tan immutable en el seu incondicional lligam amb Israel, que poc importa que sigui l'íncube Bush o l'àngel Obama el que, per acció o ?omissió, deixi que vessi tota aquesta sang.
