Saura a la disco

10.01.2009 | 00:00
Saura a la disco
Saura a la disco

Tinc la sensació de viure en un país ridícul amb gestors que actuen sense cap sentit del ridícul. L'episodi de nevades i de llevantades (les reals i les inventades). Els dies 26 i 27 de desembre (amb la nevada i llevantada reals), les màquines llevaneu, els mossos d'esquadra, els equips d'emergències,  i sobretot els coordinadors del Neucat (quin punyeter costum de posar noms ximples i cursis a dispositius teòrics), devien estar sepultats per tones de canelons. Era impossible que et precisessin totes les carreteres que estaven tallades o tenir informació detallada sobre cap succés. Aquell dia, cap Saura va treure el nas per enlloc. Durant el cap de setmana els únics càrrecs del Govern que van estar al peu del canó van ser la gent de Política Territorial, al capdavant dels quals hi va ser el conseller Nadal, que el dia mateix de la llevantada va estar al peu del canó a Blanes, fent costat als pescadors. No és preocupant que en aquest país continuïn pencant -només-  els mateixos que ho feien fa 30 anys? El dia de Reis, en canvi, Saura va protagonitzar un dels episodis més patètics que recordo des dels temps que aquell conseller en Cap, Artur Mas, es va presentar a la sala de coordinació d'un incendi a Roses a l'hora del Telenotícies amb actitud de saber apagar el foc abaixant-se la bragueta. Saura apareixia, el dia de Reis, a tots els informatius de la televisió pública (alçant enèrgicament braços i assenyalant monitors com si fos Tom Cruise a Minority Report) en una sala plena de pantalles amb mapes que semblaven robats a Tomàs Molina. El periodista parlava d'una panacea anomenada Neucat (tornem-hi!) i textualment es referia als equips "coordinats per Joan Saura". Potser sí que aquest químic industrial és un gínjol coordinant efectius i recursos! Però què carai s'havia de coordinar el dia de Reis si van caure quatre flocs?
No havent fet prou el ridícul, dijous passat, el conseller convocava una roda de premsa, seguida per legions de periodistes afamats per propagar un missatge apocalíptic que anunciava hores fatals de neu, fred i llevant. Resultat: quatre flocs més d'aiguaneu. També va anunciar que havien decidit traslladar totes les embarcacions de pesca de Llançà al Port de la Selva perquè es preveien onades de dos metres i mig. Vaig trucar al president de la confraria de Llançà i encara riu. Les embarcacions feia dies que eren a la població veïna perquè havien de subhastar el peix allà després que la seva llotja quedés destruïda el dia de Sant Esteve (quan el plató o sala de coordinació no apareixia a la tele). "Tampoc trobo excepcional onades de dos metres i mig... i ni tan sols de quatre, davant dels 11 i 12 metres de l'altre dia" em comentava el patró. Conclusió: no hi van ser quan calien i quan no calien van ser d'un histrionisme superlatiu. Quina diferència hi ha entre això i estar ballant I can't get enough of your love, a la discoteca, acompanyat, no sé, posem que d'Artur Mas?

Enllaços recomanats: Premis cinema