Quan fa uns mesos l'alcalde de Figueres, Santi Vila, va presentar el projecte de Gamesa per construir un parc eòlic distribuït a l'Alt Empordà ho va fer de forma continguda, però amb il·lusió. Amb el temps vam anar coneixent més detalls del parc, com la potència, el soterrament de la línia d'evacuació,... detalls que feien pensar que, aquesta vegada sí, convenceríem al territori de la bonança dels parcs eòlics. Però no. Primer va ser el grup Iaeden, que va deixar anar que això no és un miniparc i que constitueix un parc eòlic en tota regla. Ara ha estat el seu regidor de Medi Natural per ICV Richard Elelman qui ha dit que no està d'acord amb el projecte perquè és un macroparc, i que en tot cas s'han de fer els parcs eòlics en "espais degradats, com per exemple els corredors d'infraestructures".
Amb el temps anem aprenent més d'aquesta filosofia de la cultura del No. La MAT no pot passar per aquí ni per enlloc. Els parcs eòlics s'han de posar en espais degradats. Els pantans són franquistes. Les nuclears són antidemocràtiques... i així anant embolicant la troca amb l'únic objectiu d'impedir que la societat avanci i mantenir-nos ancorats al segle XVII, just abans de la revolució industrial.
Els parcs eòlics no són ben vistos per tres raons fonamentals: per la modificació del paisatge, pel soroll i perquè maten ocells. Tots aquests arguments els estudiem en l'assignatura L'energia de demà a la UdG.
És evident que un parc eòlic modifica un paisatge. Però la crítica és subjectiva, perquè ho és la sensació de maco-lleig i perquè el tractament és complex. El paisatge és un conjunt d'elements estètics als quals ens hem habituat: ningú diria que els antics molins holandesos o de la Manxa són lletjos, ja que la nostra generació els ha vist sempre allà. Un altre punt que afecta el paisatge és l'alçada de les torres. Per fer els aerogeneradors productius (que vol dir que siguin profitosos per a la societat), s'han de construir alts i per aquest fet són visibles des de lluny. La qüestió de l'ocupació és relativa. Sota una turbina eòlica s'hi pot pasturar i s'hi pot continuar fent activitat agrària. Un altre concepte per a l'avaluació de l'impacte visual és la unitat del paisatge. Una implantació eòlica és més acceptable quan l'ull de l'observador la pot individualitzar com una unitat en lloc de disseminada per tot el territori. A la Toscana italiana han proposat una fórmula per determinar l'àrea potencial d'implantació eòlica: R = (100+E)·H, essent R el radi de l'àrea d'estudi, E el número d'aerogeneradors i H l'altura. Si considerem l'àrea de l'Alt Empordà amb un radi de 24 km amb centre Figueres, i calculem la quantitat d'aerogeneradors de 138 m d'alçada, surten 74 aparells amb una potència de 316 MW. Si, en canvi, l'altura dels aerogeneradors és de 44 m el potencial de l'àrea és de 445 molins amb una potència màxima de 379 MW. Malgrat tot, la manca d'objectivitat amb la percepció del paisatge fa que aquest instrument sigui només útil parcialment, tot i que és millor que el desgavell intel·lectual en el que es troba ara el debat.
Pel que fa al soroll, aquest aspecte és més fàcil pel fet que és un tema mesurable i que el sabem calcular. La idea que un aerogenerador fa soroll és perquè s'identifica fàcilment amb un ventilador. Un ventilador normalment es troba en un lloc tancat, sense soroll i gira a milers de voltes per minut, mentre que un moli gira a desenes de voltes per minut. Però un aerogenerador gira perquè hi ha vent, essent el soroll que provoca en l'entorn (arbres) molt elevat. Per un molí típic de 40 m. d'altura girant a 19 rpm, la velocitat de la punta de l'aspa és de 143 km/h, essent la velocitat relativa a l'aire de 200 km/h. Aquests valors donen per càlcul un soroll de 50 db a 100 m i de 40 db a 300 m, valors baixos tenint en compte que el soroll rural es troba entre 20 i 40 db.
Finalment hi ha el problema de les aus. Que si l'Alt Empordà és zona de pas migratori, que si els aiguamolls,... A Espanya durant l'any 2003 hi va haver una mitjana de 0,13 aus mortes per turbina en 18 parcs eòlics estudiats. Per posar aquestes xifres en perspectiva, s'estima que cada any més de 57 milions d'aus són mortes per automòbils, més de 97 milions moren per xocar contra el vidre de les finestres, i al Regne Unit 55 milions d'aus són mortes pels gats. Així, mentre s'ha de tenir cura per reduir la mortalitat d'aus per turbines, també s'ha de tenir en compte el risc relatiu. Els aerogeneradors han millorat en els darrers anys, abaixant la velocitat de rotació, estudiant l'entrada de les pales a l'aire, abaixant el soroll i augmentant la potència. Tot plegat fa que el debat sobre la implantació al territori es redueixi només a aspectes paisatgístics subjectius, sobre si agrada o no.
Les turbines eòliques són estalviadores d'energia més que no pas proveïdores. Per tant la seva producció estalvia malalties i morts degudes a altres sistemes de generació elèctrica per la contaminació de l'aire (no mirem ara els cotxes perquè la xifra seria horrorosa): 150 per cicle combinat de gas, 220 per centrals de carbó, ambdós per GWany de generació. També estalvia 400 kg per MWh de CO2 produït en una central de cicle combinat com la de Bescanó.
Ara per ara la generació eòlica és bàsica en el desenvolupament de les energies renovables pel fet que és una tecnologia madura i es troba a la nostra disposició. La seva importància rau tant en l'aspecte ambiental com en l'aspecte econòmic, disminuint la dependència energètica de l'exterior.
Per tant, el que diu ser a favor de l'energia renovable i és contrari als parcs eòlics, perquè són massa grans, es contradiu.
La implantació dels parcs eòlics a l'Alt Empordà no s'han de fer de qualsevol manera, és evident. Però hi ha suficient ciència i coneixement per portar el debat cap a l'objectivitat, deixant de banda fets subjectius de si agrada o no. Per suposat s'ha de deixar de dir bajanades sobre si els parcs són per especular, sobre que els aerogeneradors produeixen ultrasons, sobre el risc d'incendi o de trencament de les aspes,... i, per sobre de tot s'ha de deixar de dir que podem tenir petits molins de vent a cada casa per produir l'energia de tot el país. Els parcs eòlics s'han de posar on fa vent, no en altres llocs com els degradats o en els espais que no ens agraden o no ens cauen bé. A veure si els haurem de posar al garatge!
Conduir la societat vol un esforç de reflexió, de treball i d'escoltar. Servir el bé comú vol dir també ser valent i afrontar oposicions als projectes.
Alcalde Vila. Segueixi essent raonable, continuï treballant els projectes, oblidi aquest sector que no vol que res s'alteri. Si cal, canviï aquest regidor del seu govern; algú ha de començar a treure aquest col·lectiu dels llocs de responsabilitat pel fre que posen a tots els projectes.
