E l finançament és el tema estrella de la política catalana des de fa mesos. Catalunya necessita un millor sistema de finançament per mantenir els seus nivells de competitivitat i afrontar les diferents demandes socials. En aquest punt, les discrepàncies són mínimes. Ara bé, la despesa també requereix d'estalvi i d'optimització dels recursos. La gran majoria de les empreses ho estan fent, forçades per la crisi econòmica. En canvi, els comptes generals de la Generalitat no presenten, en moltes partides, cap indicador d'una contenció obligada per la conjuntura.
Fa uns dies, informàvem que la despesa de personal de la Generalitat, empreses públiques i organismes diversos inclosos, havia augmentat un 66% des dels primers pressupostos que va elaborar el tripartit. És cert que durant els últims cinc anys s'han hagut d'afrontar importants necessitats socials com ampliacions de les plantilles de mestres, mossos, metges, etcètera, però és més discutible que la partida d'alts càrrecs de les conselleries s'hagi incrementat un 40% en cinc anys i la dels assessors quasi un 50%. O que la despesa de la Conselleria de Governació en assessors hagi pujat un 142% en cinc anys. O que aquesta mateixa conselleria tingui previst gastar el 2009 un 994% més que el 2005 en publicitat i campanyes institucionals. O que la Generalitat és gasti 166 milions d'euros en estudis i treballs tècnics externs. O que els contribuents hagin de pagar més de 300 milions d'euros cada any per mantenir TV3. O que se subvencionin tantes activitats d'amics mentre el teixit productiu català passa per un calvari. O que s'estiguin obrint ambaixades de dubtosa eficàcia amb amics i familiars al capdavant. L'actual Govern català ha desaprofitat l'actual conjuntura per reflexionar profundament sobre despeses prescindibles o desmesurades.
