CARTA DES D´ISRAEL

12.01.2009 | 00:00
CARTA DES D´ISRAEL
CARTA DES D´ISRAEL

Algunes vegades, quan n'he sentit la profunda necessitat, m'he permès la llicència de cedir aquesta columna a veus més implicades que jo, segons el tema que em vingui de gust reflexionar. Ja fa dies que els atacs d'Israel sobre la franja de Gaza em fan pensar quina és la meva posició intima davant d'un tema tant trist i massa sagnant. M'arriba una carta de l'Efraim Barkan, un bon amic de Girona, de la gent del Fitag i per tant, un home de teatre amb qui he tingut la sort de poder conversar llargament i aprendre moltes coses de la seva experiència. Sense prendre partit per cap bàndol, els transmeto la missiva que ens escriu des del cor del conflicte i del dolor personal. És el poc que puc fer per un bon amic que pateix: "Benvolguts amics de Girona, comparteixo amb vosaltres el fàstic que em fa la guerra i la innecessària pèrdua de vides humanes. Però algú va dir una vegada: "El que es veu des d'aquí no es veu des d'allí". No sé el que vol dir "resposta desmesurada", com molts han definit la reacció del poble israelià. Però si que sé el que significa estar durant anys i anys, sota l'amenaça i caiguda de míssils i morters, tenint en el millor dels casos, entre 15 i 30 segons per protegir-se, entre l'alarma i l'explosió. És cert que a Israel hi ha hagut pocs morts en aquest conflicte, però l'estadística no ens consola. Aquí tenim respecte per la vida humana. Aquí durant anys ens hem hagut de gastar els diners per construir refugis, sistemes d'alarmes i proveir-nos d'armes per defensar-nos. Quantes escoles, biblioteques, teatres o hospitals hauríem pogut fer amb aquests diners? Si els que prediquen a les mesquites de Gaza pensessin com nosaltres i tinguessin una mica de respecte a la vida humana, sigui del poble que sigui, deixant de difondre missatges d'extermini o de venerar la mort dels seus suïcides, la realitat que ens envolta seria molt diferent i la franja de Gaza podria començar a sortir de la seva horrible i inacceptable pobresa. Però no, ells repeteixen dia i nit, que no abandonaran les armes fins a exterminar el poble d'Israel. I què volen, que els aplaudim? Pensen que no ens defensarem? No tenim res contra el poble palestí, si no contra els terroristes de Hamas, que no s'estimen ni a la seva pròpia gent. S'amaguen a les cases de civils, a les escoles, a les mesquites. Això fa que morin nens i vells. Aquestes morts són molt rendibles per a ells i provoquen manifestacions de suport. Fa tres anys que Israel va treure a la força els propis colons que ocupaven aquesta franja i va donar als palestins l'oportunitat de construir-hi el seu estat. Europa els va ajudar econòmicament i tot s'ho van gastar per aprovisionar-se de mes armes. Israel és l'únic país del món que no pot perdre una guerra perquè fer-ho vol dir desaparèixer. Perdoneu-me si les meves paraules us molesten, però explicar el que sento és el mínim que puc fer com a ésser humà i com a artista, si és que les dues coses es poden separar. Podeu pensar el que vulgueu. Només demano que m'escoltin. Espero que aquest malson acabi aviat i ens veiem a Girona gaudint dels temps de pau. Us estimo molt. Una abraçada. Efraim."

Enllaços recomanats: Premis cinema