Comprovo amb certa sorpresa que el mateix banc del color de les mandarines que no fa gaire acceptava o li imposaven l'ajuda financera d'un Estat europeu (el que no diu gaire de la seva solidesa), s'anuncia prometent generoses retribucions per als seus estalvis. Compte, no sigui que l'ou de l'any nou no porti la promesa d'un altre pollet i es limitin a prorrogar la vigència del vell, que ja sabem que va acabar en gall pelat. Com diu l'havanera d'Eugenia León: "Si a tu ventana llega una paloma / cuida que no sea buitre lo que se asoma".
De moment, allò que podríem denominar serveis públics (encara que els prestin entitats privades) són els que s'han encarit per damunt de la inflació. Em refereixo a peatges d'autopista, zona blava, aigua, electricitat i tot això. Ara mateix no sé si ha pujat, també, la telefonia, però un lector -Richard Matoses- em recorda que el servei d'informació telefònica dels Estats Units -nació devotament capitalista-, no cobra per les consultes per la mateixa raó per la qual no hem de pagar res quan entrem en una botiga d'electrodomèstics a preguntar pel preu de la rentadora.
Tots aquests serveis els prestava, no fa gaire, l'Estat democràtic homologat o l'Estat ?espa?nyol per homologar. Tampoc eren una ganga, però almenys servien perquè uns quants mortals realitzessin el somni, tan espanyol, de viure de l'Estat sense ser nomenats, abans, ministres o sense haver de llançar-se a una insurrecció armada, molt pesada per les guàrdies. Un govern socialista va prorrogar la ?concessió d'Autopistes del ?Mediterrani i un altre del PP va aconseguir una rebaixa de les tarifes que ara ens apugen. En general, quan els salaris passen per una era glacial, als parlaments espanyols es preparen per estiuejar al Carib (i se serveixen un extra de Nadal). Com que no hi ha un bon senyor (ni se l'espera), no se li passi pel cap ser un vassall. Ni dolent, ni molt menys, bo.
