En Pablo de Platja d´Aro

13.01.2009 | 00:00
En Pablo de Platja d´Aro
En Pablo de Platja d´Aro

El proppassat dijous vam acomiadar a l'església parroquial de la Platja d'Aro, en Pablo Ortiz. Era un d'aquells homes que passen per aquest món només fent el bé i tot intentant ajudar tothom. Fins que va ser atacat per una cruel malaltia, en Pablo era un activista important en la defensa del seu municipi com un dels indrets més interessants a l'Estat espanyol des d'un punt de vista turístic.
Taxista de professió, va defensar el seu gremi a tort i a dret, sense estalviar esforços per tal que els professionals ?aconse?guissin allò que creien que era de justícia.
A finals dels anys vuitanta, va ser una peça fonamental perquè el llavors CDS aconseguís el govern del municipi. Era un centrista d'idees fixes, tossut i entregat a la causa. En aquella llavors aventura, en Pablo s'entregava en cos i ànima sense demanar res a canvi. La seva fidelitat al cap de llista i més tard alcalde, Anicet Clara, va fer que ell formalitzés una agrupació local del CDS que va comptar amb una vuitantena de militans amb en Ricard López com a president.
En Pablo arribà des d'un petit poble de la província de Granada al Baix Empordà. Es va enamorar de Platja d'Aro i allí formà una família i es dedicà a fer poble des de diferents entitats. Quan es comprometia en qualsevol feina, no estalviava hores per aconseguir els objectius. Ell va ser capaç d'organitzar al març del 1988 un congrés del CDS on va destacar la presència d'Adolfo Suárez. Era en Pablo un home feliç en aquella època en què tothom li va reconèixer l'esforç i l'enginy necessaris per afrontar empreses realment difícils.
Més tard va acompanyar en una bona colla de viatges l'Eduard Punset en les eleccions europees, sempre amb les mans al volant. Era un idealista que no pensava ni en crisis ni en traïcions, circumstàncies que tot sovint es donen en el món de la política.
Desaparegut el Centre Democràtic i Social, en Pablo restà a casa i ningú no el va convèncer. Era un centrista que no podia trobar aixopluc enlloc més. Fa pocs dies a l'Hospital de Palamós vam repassar uns anys d'il·lusions, de servei i de germanor.
La munió de vilatans que s'aplegaren en el seu comiat foren una mostra ben clara d'aquest humanista que ha deixat empremta entre totes aquelles persones que vam tenir la sort de conèixer-lo de prop.
La seva trajectòria serà sempre un exemple per a tots aquells que defensen la seva professió i que en un moment donat fan un pas en la vida col·lectiva d'un poble per tal de millorar-lo i fer-lo progressar.

Enllaços recomanats: Premis cinema