Cartes

PAQUITA ILLANAS MUÑOZ. BANYOLES.

Sento vergonya i indignació en veure que el Sr. Berlusconi ha fet tants esforços perquè aquesta noia no morís i sento més vergonya i indignació perquè el Vaticà segueixi la mateixa línia per conservar la vida a aquesta persona que ja la va perdre fa 17 anys, i no facin res per resoldre la fam que mata milions de nens, que sí tenen vida, i que amb molt poc esforç per part de tots podríem evitar que la perdessin.

La repressió de la Guerra Civil

JAUME PRAT PONS. SALT.

En contestació a la carta del Sr. Jaume Teixidor, amb data 12 de febrer, voldria comentar que no és cert que tots els actes a favor de les víctimes de la Guerra Civil només facin referència als que van patir la repressió franquista.

Sense anar més lluny el passat diumenge 8 de febrer jo mateix vaig fer, sota el títol «Els indrets de repressió» i organitzada pel Museu d´Història de la ciutat dins el marc del 70 aniversari de l´acabament de la Guerra Civil, una xerrada-recorregut per Girona en què vaig parlar de manera totalment imparcial (el centenar de persones que van assistir-hi li ho poden corroborar) sobre les dues repressions: la republicana i la franquista. Durant el recorregut tant vaig explicar el funcionament i resultats dels judicis que el Tribunal Popular de Girona va realitzar a l´edifici de l´Audiència majoritàriament entre els mesos d´octubre i desembre de 1936, com dels nombrosos Sumaríssims d´Urgència que el Tribunal Militar franquista va realitzar un cop acabada la guerra en el mateix edifici. També, davant l´edifici del Seminari on, per cert, encara es poden veure diferents vestigis del seu passat com a presó, vaig comentar les seves dues èpoques en què, durant la guerra, la manaren els republicans i, un cop acabada aquesta, la tutelaren els franquistes (entre d´altres coses: pallisses, interrogatoris, tortures, «la nevera», el «pou», «paseos» afusellaments a les tàpies del cementiri... d´ambdós bàndols). També vaig parlar de la violència dels primers dies de la guerra, comitès antifeixistes inclosos, però també de les revenges personals (falsos testimonis que moltes vegades portaren a la mort a persones innocents) acabada la contesa.

Com pot veure no tots els actes organitzats apunten exclusivament cap a un bàndol. Reconec que és molt difícil «fer història» sense barrejar els ideals que cadascun de nosaltres té a dins. Jo mateix sóc nét d´un dels 519 afusellats a les tàpies del cementiri de Girona però, al cap de setanta anys, crec humilment que ja ha arribat el moment de parlar només del que va succeir, sense buscar «bons i dolents», tan sols esbrinar què i per què van passar aquells terribles fets per tal que mai més es tornin a repetir.

Comunistes residuals

JOAN MARIA MACIAS MERLO. GIRONA.

Voldria felicitar en primer lloc en López de Lerma pel seu article titulat «Un comunista en Audi A-6» publicat en aquest diari. També voldria felicitar el mateix Diari de Girona per publicar-lo: no hi hauria gaires mitjans de comunicació que ho permetessin, ja que la majoria estan ben subvencionats per un Govern de corda ideològica més afinada cap a la melodia de La Internacional i per tant cal ser respectuosos practicants de la censura mediàtica de les posibles veritats incòmodes. És una constant per sobreviure. Només cal aclarir que el Sr. Miralles no és pas l´únic comunista que va en A-6 o en cotxes d´alta gamma i amb xofer disfressats de servei públic: hi van tots els que poden, per més antisistema i verd-alternatius que siguin. Potser s´ho creuen, encara que nosaltres no ens creguem el que veiem i el que sentim: el mateix Miralles encara defensa el marxisme com a alternativa al lliure mercat i a sobre cobra per dir-ho. Si fóra al revés, ó sigui, des d´un sistema marxista, ja estaria picant pedra a la Sibèria. Polítics així són un altre perill subvencionat per la societat.

«Bocamoll»

XAVIER ROCA FONT. GIRONA.

Estic mirant el Bocamoll, un programa que trobo molt interessant i divertit. Després de veure la parafernàlia muntada avui amb els convidats famosos, uns cuiners, trobo que han perdut tota la credibilitat d´un programa seriós i divertit per convertir-se en una propaganda encoberta. Quina llàstima