La classe política utilitza la paraula desafecció per intentar justificar-se i qui sap si enganyar-se. La fa servir per intentar explicar l'estat actual d'ànim del votant i el judici que aquest fa de la política actual. Desafecció és un eufemisme per no dir allò que en realitat s'escolta als carrers: fàstic. Aquest sentiment de nàusea és el més repetit, almenys per la majoria de persones amb les quals topa un servidor. Fàstic per les promeses incomplertes, fàstic pels casos de corrupció, fàstic per l'absència d'idees contra la crisi econòmica, fàstic contra aquells que s'aferren al poder, fàstic per unes administracions inhàbils i burocratitzades... fàstic, fàstic i fàstic! Enfarfegar-se de sentiments negatius només porta al fàstic. La realitat sobre l'anomenada desafecció és molt més acusada que el fals diagnòstic que en fa la majoria de la classe política.
El percentatge de participació de les eleccions europees serà una prova fulminant de tot això que dic. Potser ni tan sols serà una prova, ja que el resultat s'intueix i fins i tot podríem dir que es coneix. Històricament són unes eleccions amb una participació pírrica però totes les previsions indiquen que aquestes seran les del gran ensorrament. Passats els comicis, possiblement utilitzaran com a excusa -per justificar la baixa participació- la llunyania del concepte Europa entre els habitants dels estats europeus. Però si les previsions d'una participació precipitada a mínims històrics es compleixen, no valdrà cap reflexió que no passi per començar a pensar una nova manera de fer política i d'administrar els recursos públics. En cas contrari, i sense importar-me que em considerin un apocalíptic, entrarem en una crisi de confiança com mai s'ha vist.
Queda lluny, però molt lluny, aquell discurs de la primera presidenta del Parlament Europeu producte de les votacions. Personatges com Simone Veil, una defensora de la dignitat humana, de la llibertat i del concepte de ciutadania, sembla no tenir avui cabuda en una política habitada per un excés de tafurs i professionals del poder. L'actual situació és d'una gravetat excepcional i Europa no té referents polítics, entre d'altres motius perquè ni els estats ni les nacions tenen fars. Només cal que facin un simple exercici domèstic aquí a les comarques de Girona: els agrada el seu alcalde? Està satisfet amb el funcionament de les institucions locals i provincials? Confia en el president de Catalunya i en els departaments de la Generalitat? I en el president d'Espanya i el seu govern?
