Tot i la crisi, saben que hi ha emprenedors, com un petit negoci garrotxí de làmpades artesanals, que han pogut expandir-se i fer-se una empresa mitjana, competitiva i amb bons resultats. De vegades l'empenta i una bona idea són bàsiques.

Un altre exemple. Els candidats a Millor idea de negoci són noies i nois dels instituts empordanesos que participen en el Premi d'Emprenedors de l'Alt Empordà. Els nostres joves tenen visió de futur, n'hi ha que volen explotar l'afició al cavall, un noi vol potenciar la telefonia mòbil enfront de la tradicional, unes noies han pensat una empresa d'assistència a domicili. Unes companyes voldrien fer un parc lúdic. D'aquestes idees, n'hi ha que necessiten més capital que d'altres, alguna té un camp d'expansió gran. La vida està feta de tòpics, aquí es diu que fer una empresa és un viacrucis per finestretes, organismes oficials i maldecaps. A Holanda és firmar un paper. Tant costa copiar el sistema holandès?

El cineasta Berlanga deia tenir la solució per al cinema espanyol: cal una taquígrafa i una traductora. Per què? per copiar la llei audiovisual francesa que ha permès que el nombre d'espectadors dels films nacionals superin els nord-americans. Per què coses tan fàcils, semblen impossibles? Espanya gasta uns 6.100 euros anuals per alumne. Dins la Unió Europea, és una inversió mitjana, enfront dels 8.800 d'Àustria o Eslovàquia. Un país com Lituània, amb 2.800 euros per alumne, és pitjor que nosaltres. Si no invertim en l'educació dels joves, com ens podem queixar del teixit empresarial, de la manca d'emprenedors o de la deixadesa de l'administració?