o cal anar gaire lluny per tenir moltes sorpreses en unes hores. Fa pocs dies en una excursió a la zona pirinenca de l'Alt Empordà, ens vam parar a la "Porta d'Espanya" amb la intenció d'esmorzar-hi i comprar-hi el nostre habitual diari. Va ser la primera sorpresa perquè ens vam trobar que a la seccció de premsa d'aquella àrea de servei no hi havia cap diari publicat a Girona; això sí, tenen tots els altres, de Barcelona, Madrid, etc. Quasi al costat mateix, també vam veure-hi la botiga franquícia del Barça, plena de tota mena d'articles promocionals.

Quan vam ser a Céret, i mentres tastàvem algunes cireres del mercat, que és el producte que dóna nom a aquella petita localitat, ens sorprengué un cartell anunciant les "Corridas de toros" que hi tindran lloc a mitjans del pròxim juliol. El que ens cridà l'atenció fou que el diumenge n'hi haurà dos: una "novillada" -les paraules entre cometes les copiem del programa en francès- que se celebrarà a partir de les onze del matí, i a la tarda del mateix dia hi haurà la "corrida", que començarà a les sis. Els preus oscil·len entre 63 (barrera) i 31 euros (les més econòmiques), i 96 i 54 euros, respectivament. Són organitzades per "ADAC - Association Des Aficionados Céretans".

Hi vam anar atrets pel que ens havien comentat de la desfilada de bandes populars amb motiu de celebrar-se la fira de les cireres però l'espectacle principal havia tingut lloc el dissabte, i no em vam poder gaudir gaire. Cap al final de la misa de les onze, entrarem a l'església parroquial, plena de fidels, i ens sorprengué que hi havia un parell de bicicletes -una equipada amb un motoret- aparcades dintre del temple molt a prop de la porta principal.

La nostra alegria la vam recuperar a l'hora de dinar en el restaurant que hi ha entre el poble de la Vajol i el Coll de Manrella. Deixarem de banda l'abundant i excel·lent menú, perquè del que volem parlar és del seu propietari, un personatge atípic que gaudeix molt de la seva professió d'hostaler, i sempre hi barreja una nota d'humor. Només per donar-los una idea, va "convocar" a taula a tots els comensals, més d'una cinquantena, per mitjà d'un gran esquellot dels que porten les vaques que pasturen per aquella zona. Va fer un gran soroll mitjançant un moviment giratori cap a un costat i l´altre, i no com si fos una campana. Allà, en un restaurant aïllat, a 600 metres sobre el nivell del mar, vam poder llegir el Diari de Girona, el que no ens fou possible fer a l'autopista.

I ens preguntem, per què fer viatges gaire llargs? Volen trobar-se encara amb més sorpreses?