Cartes

Una sanció injusta
Manel Romà Roura. Girona.
Visc al carrer de la Força des de fa vint anys. L´altre dia em van posar una multa per estacionar a sobre la vorera dels quatre cantons mentre descarregava el cotxe. Només van ser dos minuts, però els vehicles que em seguien van haver de pujar per sobre la vorera contrària per passar. És evident que obstaculitzava el pas. Conseqüència: sanció de 150,00 ?. Són les normes, res a dir. No és la primera, ni serà l´última. Tampoc és la primera carta que envio al diari sobre aquest tema. Actualment el carrer de la Força està tallat al trànsit de vehicles (i encara en tenim per un mes i mig, anant bé), i el dia concret de la multa una grua impedia el pas, fins i tot a peu, pel carrer Carreras i Peralta. Quan no és el Temps de Flors, són les Músiques Religioses o els Manaies per Setmana Santa, per no parlar de les contínues rehabilitacions que està ­patint el barri, comprensibles per altra banda. El barri fa goig, és cert, però també ho és que els veïns en ­patim les conseqüències. Hem de tenir ­paciència, ja que tot sovint no podem aparcar o accedir a casa nostra amb el vehicle. Jo només demano que aquesta tolerància que se´ns demana sigui corresposta per l´ajuntament. Per molt que legalment no pugui dir res, trobo la sanció totalment injusta.
Aprofito per demanar disculpes a la policia municipal que em va posar aquesta darrera multa. Estava indignat i no vaig ser gaire agradable.

Què es pot fer?
Montserrat Alabau i Alsina.
mestra. torroella de montgrí
Escric aquestes paraules des del sentiment d´impotència, decepció i frustació que em suposen els fets que ara us explicaré: fa 37 anys que treballo de mestra en una escola concertada de Torroella de Montgrí. He dedicat tota la meva vida a ­educar generacions de nens i nenes amb tot el meu afecte, dedicació i il·lusió.
La meva néta, l´Alba, s´havia preinscrit a l´escola on treballo per cursar P3 el proper curs 2009-2010 i, tenint en compte el nombre de preinscripcions, s´ha sortejat des del Departament d´Educació quins són els nens/nenes admesos. No hi ha hagut sort, l´Alba, de moment, no té plaça. Se´m fa molt difícil, per no dir impossible, acceptar que la meva néta no té lloc a l´escola on he dedicat tota la meva vida laboral i en la qual han assistit els meus fills des del 6 als 18 anys.
Senyors/es responsables de les admissions d´alumnes a les escoles: No penseu que el sistema d´adjudicació de punts per poder accedir a una escola és incomplet? No creieu que els avis/es mestres també tenim dret a poder tenir entre els alumnes de l´escola els nostres néts, la «meva estimada néta»?
Desitjo i espero que qui correspongui es posi en la meva pell i ­pugui dir-me què es pot fer?
No podem participar ni dels errors!
marta pous. girona.
Aquests dies als instituts se «sortegen» les alternatives i les ciutadanies. Cada departament llença les possibles optatives que vol oferir el curs vinent. La qual cosa implica que s´atribueixen categories mercantils a categories escolars. No és un error això? Tot i així, si intentem entrar en l´oferta i demanda del mercat educatiu seguint les regles del joc empresarial, els professors de filosofia podem «demanar» o «suplicar» impartir alguna alternativa ja que volem introduir, dins el mercat, la filosofia tres divuit. Impartir-la implica que els alumnes s´introdueixin en el món de l´argumentació i reflexió, la qual cosa els ajudarà més endavant a no engolir-se les idees de la mateixa manera que un ànec ho fa amb una fava. Si els alumnes no s´inicien a la filosofia durant l´ESO quan arriben a batxillerat mostren moltes dificultats de comprensió i comentari de text. Aquests recalcitrants inconvenients són el pa de cada dia, per això volem les alternatives i les ciutadanies. Cal recordar que la matèria d´història s´imparteix durant tota l´ESO i els alumnes arriben a Batxillerat amb cert bagatge, amb la filosofia no passa el mateix. Seguint amb la llei d´oferta-demanda, reclamem fer alguna optativa a l´ESO. Ho vaig reclamar. Davant d´aquest funcionament vaig pensar (amb la més decrèpita solitud) només hi ha un profe de filo en un institut en què hi ha 1.500 alumnes) que proposaria una optativa i voldria fer alguna alternativa. La resposta: no tens hores per impartir-les. Clar que no! si haig de fer la psicologia, la filo 2 i 1, més l´ètica de quart. Bé i la meva innocent pregunta: per què no poden demanar una mitja jornada de filosofia? Doncs es veu que és impossible perquè les places, en aquest institut, ja estan assignades i són orgàniques. L´únic que puc pensar és que per molt que «els departaments de filosofia» «intentem» proposar optatives i alternatives no serveix de res. Per què parlen d´oferta i demanda si no tothom pot entrar en el joc per igual? No podem participar ni dels errors!

Parlant del barri
de la Devesa
lluís torner i callicó. girona.
El primer diumenge d´aquest mes de juny va ser el dia de les votacions per al Parlament Europeu i, malgrat el clima de desencís que, des de feia dies, planava a l´ambient, som dels que vàrem anar a votar, ja que ­tenim molt clar que, ens agradi o no, és tan un dret com una obligació. Si no ho fem, pensem, amb quin dret podem retreure als nostres polítics allò que no ens agrada? O ­adherir-nos a allò que puguin fer bé. Tot i així no ens ho posen gaire fàcil, no ­solament pels aigualits missatges que se´ns han transmès, sinó també pel lloc on anar a dipositar el nostre vot, que per als veïns de la Devesa ens queia molt lluny. D´aquí ve l´enunciat del present escrit, ja que allà ens vàrem trobar amb un grup de residents del barri i tots vàrem coincidir que a la gent que vivim en aquesta zona el nostre Ajuntament ens té molt oblidats. El fet de no tenir cap local a l´entorn, per anar a votar, ja és una mostra molt clara que en fer la ­planificació del barri, no varen pensar en unes necessitats, avui dia vitals. Malgrat que hi viu un alt nombre de gent jove, i per tant amb un bon nombre de criatures, no hi tenim cap escola pública, com tampoc un centre cívic, on poder-hi fer activitats culturals i lúdiques, ni un CAP d´atenció primària -ja que el que hi ha és per a especialistes o urgències, per al servei de tota la ciutat-. Ara bé! això sí, s´ha trobat lloc per a encabir-hi els jutjats, i un altre per a un hotel, cosa una i l´altra que acabaran de complicar el trànsit i l´aparcament d´aquesta zona. Així també, malgrat l´oposició dels veïns i de molts gironins i gironines, s´acabarà fent el pavelló d´esports al passeig de la Devesa.
Bé doncs, la conclusió a què vàrem arribar els veïns reunits, és que a la nostra zona, per part del consistori, han primat uns interessos aliens a les vertaderes necessitats del barri, la qual cosa ens causa un cert desencís, en fer-nos sentir un xic oblidats. És el nostre parer.