LA MIDA DEL PASTÍS

CARLOS ARBÓ El model de finançament autonòmic, vigent des del 2002, ha demostrat una vegada més les seves deficiències en publicar-se els imports definitius per a l'exercici de 2007. Premsa, ràdio i televisió han posat el crit al cel en comparar els 2.675,91 ?/habitant que ha rebut el Govern de Catalunya amb els 3.098,08 ?/habitant que li ha tocat al Govern d'Extremadura. El Departament d'Economia i Finances rebaixa les xifres a 2.235 ? i 2.427 ? respectivament, després d'homogeneïtzar les magnituds en termes normatius i competencials. Tot i això, en el rànquing per càpita, Catalunya ocupa l'onzena posició entre les quinze autonomies.
De seguida alguns polítics catalans espavilats s'han afanyat a liderar el victimisme sense parar esment a la situació dels governs de la Comunitat de Madrid, de Múrcia, de les illes Balears i de la Comunitat Valenciana, més perjudicats encara que el de Catalunya.
Amb tot, la Generalitat ha obtingut 19.294,6 M d'euros que representen un 79,16% dels ingressos ordinaris de la liquidació del pressupost del 2007. Sens dubte, no és cap fotesa.
Tanmateix és una falsedat anunciar que "un català ha aportat a les arques públiques amb el pagament dels seus impostos un 22% més que la mitjana espanyola". Si dos ciutadans, un resident a Catalunya i l'altre a Extremadura, són perceptors de rendes, amb igualtat de condicions personals i econòmiques, han pagat el mateix IRPF i els productes que han comprat tenien el mateix IVA. Si alguns residents a Catalunya paguen més impostos, no és perquè siguin catalans sinó perquè obtenen més ingressos. I això és igual ací que allà.
Per tant, la qüestió no és la quantia dels impostos pagats per cadascú sinó la mida del pastís i com es reparteix. A l'any 2007 era de 114.356 M que, entre 42,3 M d'habitants (descomptant el País Basc i Navarra), tocaven a 2.703 ?/habitant. Si es multiplica pel nombre d'habitants de Catalunya resultarien 19.490,2 M (quasi 200 M d'euros més, un esquifit 1%). En canvi les Balears i la Comunitat Valenciana augmentarien un 12,07% i un 11,67%. Andalusia perdria un 1,58% i Extremadura un 12,75%. És a dir, un repartiment estrictament proporcional a la població beneficiaria amb prou feines a la Generalitat de Catalunya.
A banda de les postures que pregonen la insolidaritat amb els pobles d'Espanya, quin és el camí per incrementar els ingressos de la Generalitat? Doncs, esgarrapar més diners de l'Estat per fer el pastís més gran i, amb golafreria, enxampar el tros més gros. Aquesta és la mare dels ous de la discussió interminable sobre el nou finançament.