Els militars, encaraÉ

PERE LLADÓ I ISABAL Érem molts els que ens pensàvem que això dels militars ja només els podíem trobar en les novel·les de García Márquez. Però no, ves per on aquests darrers dies hem pogut veure per televisió com els uniformes verds es feien els amos i senyors dels carrers de Tegucigalpa. Fins i tot s'han atrevit a treure el president constitucional en pijama del país i enviar-lo a l'exili. Tot plegat, quelcom típic d'una república bananera a on un general -Romeo Vázquez- ha gosat afirmar que l'acció militar ha estat per la força de la raó, com si per tot el món no s'haguessin pogut veure un allau de tancs i armament pels barris més cèntrics de la capital hondurenya.
El president Zelaya ha jugat amb foc al llarg dels darrers mesos. El seu intent d'una reforma constitucional per tal que el president pogués ésser reelegit no ha gaudit del suport ni del Parlament, ni dels jutges ni de l'exèrcit. Si a més, hi afegim les seves simpaties per ChávezDaniel Ortega, era evident que en qualsevol moment podia caure del gronxador que significa la presidència.
La gran majoria d'hondurenys estan avergonyits per l'espectacle que estan oferint els militars, la classe política i la judicial. La crida a les urnes de Zelaya era agosarada i perillosa però en tot cas era el poble qui s'havia de manifestar mitjançant les urnes. Hi havia moltes formes per deixar ben palès el rebuig d'una nova constitució abans que fer intervenir els militars. El president fou elegit democràticament i mai no se'l podia foragitar de la manera que s'ha fet.
Uribe a Colòmbia, que és un país amb una democràcia molt més consolidada, ja va fer una reforma constitucional per tal de ser reelegit i encara no està clar a hores d'ara que no en faci una tercera per tal de conservar el poder. Allí també hi ha oposició a la reforma, però mai no es podria produir un cop d'estat que tingués l'aixopluc del parlament o dels bisbes.
Ara, caldrà veure com es desenvolupen els esdeveniments. Per primera vegada, els Estats Units han pres partit i no s'ho miren des de la barrera. Obama de ben segur intentarà retornar Hondures al camí constitucional, però la dreta hondurenya no serà fácil de convèncer. Zelaya va arribar al poder amb els seus vots i els ha traït. El país és un dels més pobres de Llatinoamèrica i els conservadors no han estat capaços de treure'l de la crisi permanent i el president s'ha decantat per l'esquerra, tot renunciant als seus orígens caciquils. Tot plegat, un autèntic trencaclosques de molt difícil solució.