Després d'acumular un any i mig de retard, les obres de la nova Audiència de Girona ja comencen a caminar. Catalunya, i també la resta de l'Estat espanyol, té pendent la modernització i reforma de l'Administració de Justícia perquè aquesta sigui més útil als ciutadans i perquè contribueixi a construir una societat millor i, òbviament, més justa.
El conjunt de l'Estat compta amb deu jutjats per cada 10.000 habitants, mentre que Alemanya en disposa de vint-i-sis i la mitjana europea és de 19,8. Espanya ocupa el lloc 36 en un llistat de 42 països europeus. En aquest sentit, Moldàvia, Ucraïna, Albània i Romania tenen una major ràtio que al conjunt d'Espanya. A l'Estat espanyol s'inverteix en justícia el 0,29% del producte interior brut, enfront del 0,39 d'Alemanya o el 0,82 del Regne Unit. En l'àmbit nacional, el panorama que presenta la justícia no és satisfactori per atendre les demandes socials, per molt que reconeguem que s'han vingut produint algunes solucions puntuals, insuficients sens dubte.
El bon funcionament de la justícia és crucial en un Estat democràtic. L'actual Govern central va anunciar que portaria a terme una reforma estructural del sistema, però la caiguda del ministre encarregat del projecte ha deixat pas a un nou disseny del pla inicial i pel que sembla amb una major voluntat de consens. Cal desitjar que la reforma integral de l'Administració de Justícia s'acompanyi de les inversions necessàries des de la Generalitat perquè resulti efectiva en la pràctica, més enllà dels seus continguts. Diuen que la justícia no dóna vots i és per aquesta raó que els governs no la col·loquen entre les prioritats, però la responsabilitat perquè el tercer poder de l'Estat funcioni adequadament és irrenunciable. Per això, cal celebrar l'inici d'unes obres esperades, però, sobretot, necessàries.