El ´txucutxú´ del tren

ALBERT SOLER ALBERTSOLER1@HOTMAIL.COM Diverses vegades he arribat a Barcelona en avió o en vaixell després d'unes vacances i ja no hi havia trens a Girona. Les companyies aèries i les grans navieres estan conxorxades contra els gironins, i en lloc de coordinar els seus horaris amb els de la diligent Renfe, van al seu aire -més les primeres que les segones- i les seves naus aterren o atraquen més tard de les vuit del vespre, quan saben que el darrer tren a Girona surt poc després de les 21 h. Malparits. D'entre les solucions que he adoptat destaca la de dormir al carrer, esperant la seva obertura de l'estació de Sants entre ionquis, borratxos, rodamons, macarres, turistes que fins aleshores no havien conegut el tercer món, altres damnificats pels horaris de Renfe -perdó, de navieres i aerolínies- i periòdiques visites d'agents de la llei no sé encara si per detenir algú o per aixecar cadàvers. La meva companya -des d'aleshores excompanya- no va tancar els ulls en tota la nit, preocupada a protegir la seva maleta i la seva honra, totes dues amenaçades si hem de fer cas de les mirades que despertaven. Mentrestant, jo simulava dormir per no haver de defensar-les.
Davant la recent petició que ampliï els horaris, Renfe ha respost que no val la pena, que els actuals tenen bona acceptació. Això és innegable. Però si Renfe vol ser digne del seu historial d'eficiència i servei, no es pot conformar. Ha de suprimir la meitat dels actuals combois Barcelona-Girona, aconseguint així que els que quedin tinguin encara més acceptació i ocupació. Més endavant, eliminant tots els trens excepte un, convertirà aquest en el comboi amb més acceptació de la història, en la mare de totes les acceptacions. Els viatgers pagaran una fortuna, acceptaran resignats els retards, hi haurà freqüents bufetades i no poques punyalades -també trets d'escopetes retallades- per pujar-hi: aceptació total. De fet, així ha arribat Renfe a ser la companyia amb més acceptació que fa el servei Barcelona-Girona.