Cartes

Tot per al poble, però sense el poble
maite bravo rodríguez. la bisbal.
Ens arriben rumors que el Departament Territorial d'Obres Públiques de la Generalitat (és a dir: el senyor Joaquim Nadal) vol treure a exposició pública els dos "nous" traçats Sud de la variant-autovia de la Bisbal a finals del juliol, de manera que el període d'exposició pública coincidirà, com ja ens tenen acostumats les nostres il·lustres autoritats, amb el mes d'agost. Quan el conseller de Mobilitat de la Generalitat, va venir al Mundial de la Bisbal per donar "informació" sobre aquesta infraestructura i per "debatre" amb el veïns i veïnes de la Bisbal (la qual cosa li agraïm molt, ja que va ser l'únic acte de "participació ciutadana" en què els habitants d'aquest territori varem poder intervenir); com deia, el Sr.Nadal (Manel) ens va explicar que feien això perquè la gent està de vacances i tenen més temps per al·legar...¿? Això no sabem ben bé si ?agrair-li o no... i ens preguntem per què, si aquesta infraestructura és tan beneficiosa pel nostre territori, s'han de fer servir aquests subterfugis per minvar la participació de la població? De què tenen por? D'altres 6.000 al·legacions? Ens preguntem també per què és volen treure a exposició pública només els traçats pel Sud? Vol dir això que ja s'ha decidit que el traçat que es vol portar a terme és el del Sud? Si és així, qui ho ha decidit?
Hem llegit a la premsa que el Sr. Nadal diu explícitament que és el Govern, és a dir: ELL MATEIX, qui decideix quin és el traçat més adient, independentment de qüestions tècniques, ambientals, territorials i/o econòmiques. Doncs, per què tot aquest muntatge de l'exposició pública, de les al·legacions, de les lleis de mobilitat i d'avaluació ambiental estratègica...? Per què tots els discursos sobre sostenibilitat i democràcia?
Assistim, novament, a la manipulació interessada de les lleis i dels nostres drets com a ciutadans responsables.
Si, com diu la Sra. Barberá, és veritat que tots els polítics reben regals, ens preguntem quins són els que li arriben al Sr. Nadal per tenir tan clar que això s'ha de fer i quina és l'opció més adient? En quins criteris tècnics s'ha basat per triar aquesta solució als problemes de mobilitat del Baix Empordà? Quins sectors empresarials surten beneficiats de debò amb la construcció d'aquesta infraestructura? Quins són els beneficis reals per als habitants del territori "sacrificat"? Per què no s'han estudiat alternatives a la construcció d'una autovia? Per què aquestes solucions no passen per la millora de la xarxa de transports públics? Per què no es pren en consideració l'estudi del projecte del tren-tram pagat per la Diputació de Girona i que "dorm" amagat en un calaix?
Per què es condemna el territori del Baix Empordà a una infraestructura insostenible, sobredimensionada i innecessària sense cap altre argument de pes que el de "tirar pel dret"?
Què amaguen tantes mentides i manipulacions institucionals? Lamentablement, moltes preguntes i poques respostes veritables.

Condol i suport
marta tarrés abella. cassà de la selva.
Després dels lamentables fets ocurreguts a l'Hospital Gregorio Marañón i del posterior tractament que se'ls ha donat volem transmetre, en primer lloc, el nostre més sincer condol a la família del nadó Rayan, però també solidaritzar-nos amb la infermera involucrada i directament acusada dels fets.
El nostre és un col·lectiu permanentment exposat a situacions que poden afectar la salut i fins i tot la vida de les persones. Precisament per això intentem sempre treballar amb la màxima eficiència, respecte i professionalitat. Però tot i així, com a persones que som, estem subjectes a errades puntuals, que en qualsevol altra professió quedarien reduïdes a això i que, en el nostre cas, poden tenir conseqüències fatals. Tots nosaltres, qui més qui menys, hem comès en alguna ocasió errades involuntàries durant l'exercici de la nostra feina. Per sort nostra no han tingut conseqüències, però no pensem pas que això ens converteixi en millors professionals. En el nostre cas, portem més de 25 anys exercint la professió d'infermeria, i cada dia seguim sotmeses al risc que ens passi algun desgraciat accident que ens converteixi en portada dels diaris.
És per això que ens fem càrrec del sofriment que deu passar la nostra companya i volem fer-li arribar tot el nostre suport, conscients que una cosa així ens podria haver passat a qualsevol de nosaltres.

Quan un bosc es cremaÉ
frederic gómez pardo. girona.
Els estius secs i calorosos propicien els incendis dels nostres boscos, però també el fet que aquests estiguin molt bruts, pel fet que no es netegen per no ser rendible que s'exploti. Tampoc són rendibles la majoria de les explotacions agrícoles de les zones marginals, per la qual cosa deixen de conrear-se molts camps que s'omplen de mala herba que facilitant la propagació del foc d'unes masses forestals a unes altres. Els tallafocs més efectius que existeixen que són els camps de cultiu. Tant de bo la nostra agricultura pogués ser rendible i no necessitar subvencions; però si els nostres agricultors i propietaris forestals no poden subsistir sense aquestes, algú haurà de proporcionar-los els incentius perquè no abandonin la seva activitat, sigui la Unió Europea o l'Estat. Dels cultius agrícoles i forestals ens beneficiem tots encara que no consumim els seus productes, perquè propicien la pluja, eviten l'erosió del sòl, purifiquen les aigües amb la transpiració i eliminen l'excés de CO2 amb la fotosíntesi. És ben cert que quan un bosc es crema, quelcom nostre es crema.