La desídia i el foc

RAFAEL TORRES Innombrables urbanitzacions s'alcen on hi va haver boscos i pinedes que van acabar devorats pel foc, però avui no sembla que sigui principalment aquesta, ni la de guanyar terrenys per a pastures, ni la de traficar amb fusta cremada, la causa que es redueixin a cendres els paratges més bells i recòndits. La causa és la desídia, això és, la falta d'una acció preventiva, racional i continuada de protecció de les masses forestals, abandonades un any i un altre als llamps, a la imprudència dels excursionistes i a la perversitat dels piròmans. L'increment de les dotacions de bombers i del seu material hagut en algunes comunitats tampoc ha contribuït a pal·liar els estralls estivals del foc, ja que les muntanyes ?incendiades corren a impuls del vent de manera tan imparable i voraç que els avions i les quadrilles a penes poden presentar una batalla testimonial, tan heroica com inútil, contra les flames.
L'abandonament del camp, l'extinció del pasturatge i dels cultius tradicionals, els camins que ja ningú transita, els rius i els rierols secs, dibuixen l'escena ideal de l'incendi, que s'encén i s'estén amb enorme facilitat entre herbes que ni les cabres esporguen ni els pagesos desbrossen. Es comprèn que la crisi, la pandèmia gripal o els últims brots de corrupció política hagin copat absolutament l'atenció general en els últims mesos, però algú havia d'haver-se preocupat en exclusiva de l'amenaça del foc, que esdevé inexorable en catastròfica cada estiu. Hi ha departaments, subdireccions i conselleries a manta els funcionaris de les quals cobren durant tot l'any per a alguna cosa més que per fer cara de circumstàncies davant el que no van ?saber preveure ni de bon tros evitar. Son aquests funcionaris parents o amics d'algun prebost i per això estan aquí, o són, encara que no ho sembla, els més qualificats per als càrrecs que ocupen? I els seus superiors polítics? Van idear alguna cosa per evitar, per limitar tan sols, la recurrent i devastadora pira de cada ?estiu?