Obrir el debat

MATÍAS VALLÉS El cop d'efecte idiota de l'any és "obrir el debat" -o "reobrir el debat", en la denominació culterana-. L'obertura de debats incuba una nocivitat acusada, a diferència de predecessors innocus com "la veritat és que" -o "bé, la veritat és que", en la versió més elaborada-. Els qui bombardegen els mitjans amb la urgència d'"obrir el debat" sobre l'energia nuclear, la cadena perpètua o la separació de nens i nenes en les aules, estan enquistats en els seus dogmes i no desitgen cap controvèrsia que allunyi la conclusió dels seus prejudicis. La seva posició de partida, que ometen arterament, és l'única resolució que acceptaran.
Els obridors del debat desitgen la submissió dels arguments aliens a les cartes pròpies que oculten. Verbigràcia, tots els defensors de les centrals nuclears excepte un posseeixen afinitats no sempre confessables amb el sector. Un enginyer nuclear s'oposarà a la supressió dels forns atòmics, de la mateixa manera que un nefròleg serà reticent a la desaparició dels ronyons. Els proposants d'"obrir el debat" es distancien del partidisme desenfadat en la seva confessió -sempre implícita- que "tinc interessos en el que proposo, i me n'avergonyeixo tant que, abans de salpar, vull implicar els que hi estan en contra, per eludir responsabilitats". Davant la hipòtesi d'un accident radioactiu, no només desapareixerien per eixarm els entusiastes d'"obrir el debat" nuclear, sinó que negarien haver postulat mai la fissió comercial de l'àtom.
Aznar no reobria debats, es limitava a mentir -Iraq, 11-M, identificació de cadàvers del Yak-42-. La temptació d'"obrir debats" afecta amb més virulència a progressistes enlluernats per l'esplendor neoliberal. Davant el vertigen del trànsit, persegueixen la complicitat dels qui defensen la coherència. Per als saltimbanquis d'esquerres, "obrir el debat" es tradueix per "sóc tan covard, que pretenc que pagueu el preu de la meva traïció". I així succeeix, a través de costoses comissions amb l'objectiu de no solucionar el problema a debat.