Què hi diu el poble?

CARMEN ALCALDE Almenys, tan savi com Sòcrates que "només sap que no sap res", per justificar la immobilitat catatònica. La nostra fugida endavant cap al mutisme es vergonyosa quan veiem als nostres veïns agenollats a l'entrada d'una església o d'un supermercat demanant almoina. Què ens està passant que passem de llarg? I no parlo ni de la calor ni de l'espectacle venjatiu de la decapitació d'aquest Berlusconi violador i cínic de tots els drets de ser dona. Ni dels 40 anys que fa que un home, per descomptat que no una dona, va deixar la seva petjada a la Lluna. No parlo del que es parla al carrer, ni en el bar ni a la carnisseria. Vull dir que el meu poble està agonitzant de fam, de desnonaments, d' hipoteques, del rebuts de la llum, de les violències incontrolables dels fills, dels assasinats diaris de les dones, de totes aquelles gents -millions- que amb la nostra complicitat individual moriran demà i demà passat sense haver existit.
Sí, parlo de moralitat, dels robats valors humans, pels mandataris que sempre riuen amb cara d'imbècils i amb la seva butxaca dreta i esquerra plena a petar dels diners del nostre treball. I parlo de moralitat i de la moral assasinada del meu poble.
Ens estem suïcidant en lainèrcia programada del vot il·lusionat contra el Dictador. No sabíem que no volíem aquests 30 anys d'una democràcia frustadora de totes les esperances. Es tractava de creure'ls quan prometien que la meva salut, el meu treball, la meva situació d'igualtat sexual, el respecte a la gent gran i una educació tan cientifica com humana, sería la base del seu programa... però és que resulta que la meva salut me l'he de guanyar a pols fent unes cues interminables perquè m' escoltin un segon i he perdut la feina i el meu banc em diu que hi ha crisi i que la meva parella em mata i que ni tan sols puc avortar ni morir quan em doni la gana. I què hi diu el poble? Doncs que tot és una merda.