El teu Portbou

MOISÈS DE PABLO ?MOISDEPA@HOTMAIL.COM El company Joaquim i jo mateix vam tenir el plaer de fer el pregó de Festes de Portbou. Un reconeixement que ens fa sentir-nos feliços, en deute amb el poble. Els nascuts i pujats a Portbou, al món de la premsa n'hi ha una colla, som uns ciutadans del món que sempre tenim present el poble.
No sé quin escriptor va escriure que tothom té un poble, una ciutat i un país on has nascut i on pertanys, i un poble, una ciutat i un país que estimes perquè vols. Figueres és per molts la ciutat de feina, la segona pàtria; una mena de Madrid d'aquí, fet amb els retalls dels pobles empordanesos. Barcelona o Girona són mons urbans, amb defectes, però un poder seductor potentíssim. Aquí et sents còmode, hi treballes.
Aquest petit racó de la Costa Brava és un reflex d'un paisatge hostil i seductor. Un poble de cases senyorials amb cartells d'"en venda", amb una estació de ferrocarril tan gran com el poble, amb platges de còdols i caletes de somni, fabrica una imatge particular per a cada visitant. Els carrers deserts a l'hivern són un paradís per a qui desitja pau infinita i silenci. A l'estiu és un lloc a la mesura de l'home. Però cal demanar a les administracions, les que tenen gent a sou que planifiquen el creixement futur, que recordin que a aquesta part del país li cal un projecte de canvi, un esperit inversor que trobi petroli en un espai que ha seduït tanta gent. Sigui via Walter Benjamin, un Museu temàtic del ferrocarril, unes colònies d'estiu temàtiques o el que sigui. A la pàtria de la tramuntana, com arreu, la gent no viu de l'aire.