el poder sindical

JORDI XARGAYÓ Qualsevol intent de reforma en educació queda bloquejat per la pressió dels sindicats. Igual que en l'àmbit de la Justícia. O en el traspàs de rodalies, al qual es resistien. O en el dels aeroports. O en el de l'economia i el món laboral. Zapatero té pànic a una vaga general. Per això la seva principal preocupació és acontentar els sindicats i no tocar res malgrat ostentar Espanya el rècord europeu d'aturats. A Sarkozy ja l'hi han muntat unes quantes vagues, i no ha passat res. Tan populista és l'un com l'altre, però és la diferència entre la valentia i la covardia, entre la responsabilitat i la submissió. El poder dels sindicats és inversament proporcional al del seu nombre d'afiliats. És obvi que, en un sistema de contrapoders com és la democràcia, si no existissin, s'haurien d'inventar, però aprofiten la feblesa política per manar més que el Parlament sense haver de donar comptes a ningú. A molta gent li sembla una barbaritat que Jordi Pujol governés la Generalitat durant 23 anys, però ningú no discuteix, per exemple, que Pepe Álvarez haurà estat 24 anys al capdavant d'UGT Catalunya quan compleixi el mandat que ha renovat recentment.