Aquesta pregunta hauria d'estar gravada a l'entrada de tots els tribunals i de totes les administracions públiques. A qui beneficia? Les actuacions administratives i les decisions judicials, des del respecte a la llei i la indispensable transparència i objectivitat no poden acontentar-se amb el compliment de les simples formalitats. Masses vegades, el simple compliment de les formalitats obvia la realitat i estimula i fomenta la hipocresia i la injustícia. Hi ha qui respecta la lletra, però que massacra i ?menysprea l'esperit.

Que preguntin als homes de palla que oculten els veritables responsables de societats o empreses insolvents. Que constatin quants procediments judicials, per desinterès del jutge o per engany dels que intervenen finalitzen sense una resolució justa i sense fer responsable qui realment ho és.

Que s'indagui quantes sentències no poden arribar al fons del tema perquè l'idolatrament de les formes evita, per comoditat o irresponsabilitat social del qui decideix, conèixer la realitat i cercar la justícia material. I certament que els teòrics del dret saben donar quaranta mil excuses i raons formals per defensar les formalitats, com a suposades barreres contra l'arbitrarietat, enfront de la justícia.

Però el resultats de tot el que passa, especialment pel que fa a tribunals, està a l'abast de tothom, està en boca de tots, es reflecteix en l'ànim de la gent normal i corrent: poca confiança en la justícia, descrèdit de les pròpies lleis, desànim i impotència entre la bona gent. Sortosament no es pot generalitzar, i és precís dir que hi ha en moltes ocasions resolucions exemplars i actuacions valentes i decisions compromeses que fan que encara podem tenir confiança.

De totes maneres, fins que no es vagi més enllà de les simples formalitats, mentre no interessi més el respecte a la justícia i a la dignitat de les persones que l'estricta observança de les normes, continuaran campant lliurement els que saben aprofitar-se de les formalitats, tot infringint l'esperit de les lleis i rient-se dels drets i les necessitats dels seus conciutadans.

Com deia Séneca, l'autor material d'un delicte potser no coincideix amb el veritable autor, perquè el veritable autor és aquell que realment se'n beneficia. Per això cal recordar aquesta frase: cui prodest scelus, is fecit. "A qui beneficia el crim, és ell l'autor". Però si els tribunals no s'interessen...