Lluita contra la immigració irregular a la ue i sancions als ocupadors

EDUARD ROJO TORRECILLA La Directiva 2009/52/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de juny de 2009, estableix normes mínimes sobre les sancions i mesures aplicables als ocupadors de nacionals de tercers països en situació irregular, i haurà d'incorporar-se a la normativa de cada Estat abans del 20 de juliol de 2011. És un nou intent d'avançar a l'establiment d'una política europea d'immigració, en el benentès que hi ha àmbits d'actuació que segueixen (i sembla que seguiran) sent competència exclusiva de cada Estat, senyaladament la fixació del nombre de persones extracomunitàries que poden accedir al seu territori per motius laborals (tot i que les limitacions als processos de reagrupació familiar no deixen de ser una altra via de restricció d'entrada).
La norma parteix de la constatació de la importància de l'accés al món de treball com un potent mecanisme d'atracció per a persones estrangeres, i pretén establir uns mecanismes legals que limitin al màxim la prestació laboral en condicions d'irregularitat per entendre que la aquesta suposa, donat l'important nombre de persones que poden practicar-la, un risc important per a la cohesió social i per al manteniment dels estàndards normatius fixats en l'encara existent (i esperem que per molt temps) model social europeu.
La prestació laboral de qualsevol persona, i més concretament de les de nacionalitat extracomunitària, ha de desenvolupar-se en plenes condicions de regularitat, i per tant, cal adoptar les mesures que siguin més adequades per evitar el fenomen de l'activitat irregular, amb independència que es vulnerin o no altres drets del treballador (pensi's, per exemple, que el salari pot ser semblant al que percebi un treballador regular, però per contra la irregularitat condemna el treballador a la invisibilitat davant la Seguretat Social). Dita sigui incidentalment, la situació de crisi econòmica i d'ocupació que està vivint la UE, i amb impacte especialment virulent per a Espanya, pot ser el millor antídot per al creixement del nombre d'immigrants que pretenen accedir a territori comunitari per treballar i encara que sigui de manera irregular, si bé l'elevat nombre de persones estrangeres en situació de desocupació i amb esgotament de les prestacions que tinguessin dret pot portar que, fora de perill de la seva sortida del territori de l'Estat d'acollida, s'incrementi el volum d'activitat irregular (que pot tenir la condició afegida d'activitat il·legal si està prohibida i penada pel Codi Penal).
La part empresarial haurà de jugar un paper actiu en la comprovació de la situació de regularitat administrativa del treballador al qual contracti, ja que en cas contrari podrien imputar-se-li responsabilitats d'índole econòmica, amb diferent graduació si es tracta de persones que presten els seus serveis en el domicili de l'ocupador per a fins privats i sempre que les condicions que prestin la seva activitat no siguin abusives. L'actuació diligent de l'empresari li permetrà quedar exonerat de responsabilitat si amb posterioritat es constata que la documentació presentada per la persona estrangera per accedir al treball és falsa o s'ha utilitzat de manera il·lícita.
La responsabilitat econòmica es predica no només de l'ocupador sinó també dels possibles contractistes o subcontractistes que hi pugui haver en la cadena d'activitat productiva, i a aquest efecte la norma disposa que els Estats membres hauran de vetllar per l'assumpció de les esmentades responsabilitats i sense perjudici que puguin establir normes de responsabilitat més estricta en virtut del dret nacional, referència que em porta a plantejar l'articulació de la normativa comunitària amb la responsabilitat regulada per l'article 42 de la Llei de l'Estatut dels treballadors i també, més important segons la meva opinió, amb l'establerta en la normativa reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció.
La situació d'irregularitat "consolidada", és a dir, la prestació de serveis al marge de la legalitat, no implicarà cap reconeixement per a l'immigrant de poder romandre, tant a efectes de residència com de treball, al país d'acollida. Està per veure fins a quin punt la normativa comunitària influirà sobre l'espanyola, i en concret sobre la regulació vigent (que no sembla que vagi a canviar en la nova reforma de la normativa d'estrangeria que ha iniciat el seu camí parlamentari el mes de juliol de 2009) de l'arrelament per motius laborals i per motius socials, ja que en els dos casos, i després d'un període ?d'irregularitat, es permet en determinades condicions poder accedir a una autorització excepcional de residència i de treball.
L'actuació empresarial manifestament vulneradora dels drets dels treballadors immigrants (pensi's en condicions abusives, a la feina dels menors, o en l'ocupació il·legal simultani d'un "nombre important" de treballadors) donarà lloc a la tipificació penal d'aquesta, ja que la norma obliga els Estats a preveure sancions penals en la seva legislació nacional. Està per veure com haurà d'adaptar-se la normativa espanyola en matèria de protecció dels drets dels treballadors en seu penal per a la seva perfecta adequació a la normativa comunitària, que amb un cert grau d'imprecisió segons la meva opinió considera abusives aquelles condicions de treball en les quals s'apreciï "una desproporció flagrant" respecte a les dels treballadors que prestin els seus serveis de manera regular, "i, per exemple, ?afecten la salut i la seguretat dels treballadors i atemptin contra la dignitat humana".
Finalment, cal referir-se a una qüestió que ha cobrat un cert interès a Espanya amb ocasió de la reforma de la normativa encara vigent en matèria d'estrangeria, i que és en concret la consideració com a infracció o no de l'acció de subjectes que protegeixen per raons humanitàries les persones que es troben en situació irregular, i que per tant no tenen cap afany de lucre en la seva actuació. Si bé l'avantprojecte de reforma de la Llei Orgànica 4/2000 suscitava algun interrogant preocupant sobre això, sembla que els mateixos haurien de desaparèixer amb la redacció del projecte de llei en el sentit d'exonerar de l'esmentada responsabilitat penal. En aquesta línia, cal fer expressa menció a l'article 13 de la norma, que regula la possibilitat que les persones ?estrangeres puguin denunciar davant les autoritats competents la vulneració dels seus drets laborals, amb independència de la seva situació administrativa irregular, denúncies que moltes vegades, ho veiem a Espanya permanentment, s'efectua no directament per la persona afectada sinó per organitzacions socials, i en el que es disposa de manera clara i contundent que la prestació d'assistència a nacionals de tercers països per a la presentació de denúncies "no es considerarà facilitació de l'estada irregular en el sentit de la Directiva 2002/90/CE del Consell, de 28 de novembre de 2002, destinada a definir l'ajuda a l'entrada, a la circulació i a l'estada irregulars".