I se n´aniran de franc?

FÈLIX PUJOL Fa ja més de sis mesos des que Bush va deixar la presidència dels Estats Units. I més d'un any des que, fins i tot en el seu propi país, pràcticament tothom coincidís que la guerra de l'Iraq, basada en uns motius falsos -una excusa inventada per justificar la invasió- va ser un immens error. Perquè, a hores d'ara, no hi ha ningú en el món que es cregui allò de les armes de destrucció massiva, ni de la necessitat de portar la democràcia a l'Iraq, ni tan sols de defensar la civilització d'Occident, enfrontada al "diabòlic" islam. No. L'únic que els milers de morts nord-americans van defensar a l'Iraq van ser els interessos d'unes quantes multinacionals del petroli i tots els negocis relacionats amb aquest combustible fòssil.
Però no tot va ser això. Perquè, als centenars de milers de vides perdudes per l'ambició d'uns quants; als immensos desastres de tota mena provocats per la ?guerra; i a les encara desconegudes conseqüències geopolítiques causades per l'egoisme bel·licista nord-americà, hi podríem afegir una crisi econòmica mundial començada, atiada i explotada pels economistes del corrent ideològic que representava Bush.
I, a partir d'aquí, hom es pregunta: i la gent que ha provocat això, se n'anirà de franc? Se n'anirà impunement amb tots els guanys adquirits gràcies a la seva esgarrifosa i maquiavèlica determinació? És que els Bush, Blair, Aznar, Rumsfeld, Cheney, Perle, Wolfowitz, Reeze i companyia no han de pagar per tot el mal que han causat a la humanitat? Ningú no demanarà responsabilitats pel més gran desastre -per l'abast real i les repercussions de tota mena- succeït des del final de la Segona Guerra Mundial?