Ai, aquest hivern!

MOISÈS DE PABLO Ai, ai, ai! Tenim la ministra de Sanitat a la tele tot el sant dia. A la dona se la veu amb ganes de fer coses i solucionar problemes, i fins ara, ha donat garanties de transparència en tot aquest afer estrany, per poc comú, de la grip A. Però el fet que tinguem Trinidad Jiménez fins a la sopa ens fa suposar que tindrem un hivern mogudet. I ja hi ha prou gent histèrica amb això de les malalties. M'expliquen el cas d'un senyor que anava a urgències, dia sí, dia també, amb una recula de símptomes apuntats per demostrar que patia tal o tal altra malaltia, com aquell que és un House autodidacta. L'home és un malalt imaginari. De moment, vaja. Perquè tothom passa pel sedàs. Ara, a les Espanyes, tenim comprades un milió i mig de vacunes contra la grip A per obrir boca.
Es parla molt de l'abaratiment del comiat, i sembla la xocolata del lloro d'una part de la patronal que aprofita la crisi per intentar guanyar més. A les grans corporacions i fortunes els interessa que els petit i mitjà empresari o autònom se'l consideri del seu costat, una comparació interessada, perquè el negoci no és comparable. Que pensin que són a la mateixa trinxera. En una política social clara hauria d'existir una graduació real dels impostos segons les fortunes i els diners generats per les empreses. I que l'enginyeria econòmica no permetés a alguns que guanyen molt, pagar menys, i a d'altres ser els pagadors de tot. Calen contractes que incentivin la formació, que afavoreixen el treball no precaritzat, i que ajudin les empreses i negocis que comencen, però la precarització laboral és una altra cosa. És perdre drets dels treballadors que han costat suor i llàgrimes, precisament per afavorir aquells que tenen beneficis i recursos econòmics amplíssims. Pensin que als Estats Units Obama endega un sistema sanitari universal. Els beneficis de l'Estat-providència és la conquesta més important d'Europa Occidental; que no els perdem.
El monarca de l'Estat demana que no li augmentin el seu sou anual de 9 milions d'euros, i alguns, ràpids, el posen com a exemple d'austeritat. A Internet una persona apuntava que ell, per la meitat d'aquest sou, feia la mateixa feina que el patriarca dels Borbons. Segurament molts de vostès en farien prou amb la meitat de la meitat tranquil·lament. Als que som d'ànima republicana, com comprendran, ens fa poca gràcia. Ara, el que de veritat és un negoci és la situació de privilegi i favors a què la rècula de familiars d'aquest senyor pot tenir accés gràcies al fet d'aixoplugar-se darrere el cognom. Això, que diria l'anunci, no té preu. Però siguem clars, aquest és un fet més que hauria de canviar, entre molts d'altres. Sembla que preferim altres debats.