CAMPS TÉ AMICS MOLT GENEROSOS

XAVIER DOMENECH Eufòrics. Així està el PP perquè el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià ha arxivat el cas dels regals de la trama Correa-Bigotes a Francisco Camps i a altres alts càrrecs del govern i/o del PP al País Valencià.
La cordial enhorabona. N'hi ha que els hi ponen totes. Ara podran respirar fons (traient pit), com a mínim fins que el cas es vegi al Suprem. I als socialistes els esperen unes quantes setmanes de rebre per totes bandes. Ara bé, què és el que ha dit el TSJ valencià? El TSJ ha resolt sengles recursos de Camps i companyia, que anaven en dues direccions. Una: que no van rebre els regals que diu la instrucció del cas. I dos: que ni que els haguessin rebut, això no seria delicte.
El TSJ ha desestimat la primera part. Considera que l'instructor va fer ben feta la seva feina i que existeixen indicis racionals que Camps i companyia van rebre, efectivament, regals de la trama Correa-Bigotes, investigada a Madrid per pràctiques corruptes. La història és coneguda: el president Camps encarregava vestits a mida de bona qualitat, dels de cinc-cents euros en endavant, però no els pagava ell, sinó alguna de les empreses de la trama. Una trama que, ves quina casualitat, va treballar molt per al PP valencià i per al Departament de Turisme de la Generalitat valenciana.
L'instructor del cas ha considerat creïble que els regals van existir. I el TSJ dóna per bona aquesta part. Hi ha massa indicis, massa documents, massa enregistraments, massa testimonis per decidir que tot plegat és una fantasia. Llavors, per què el TSJ arxiva el cas? Doncs diu que per haver-hi delicte cal que una autoritat o funcionari accepti regals "en consideració a la seva funció". I el TSJ considera que no hi ha indicis suficients que demostrin la relació entre els regals i les funcions de Camps i companyia.
Es veu que la trama regalava vestits al president Camps (tot un dandi) perquè eren així de generosos, de rumbosos. Amics entranyables, col·legues de la vida, ànimes bessones. Res a veure amb el fet que la Generalitat dels uns fos client de les empreses dels altres. Una gran notícia per als nostres regidors, alcaldes, consellers, presidents i ministres: es poden quedar els pernils que els envien els amics de l'ànima (que quan es governa surten de sota les pedres) si no els demanen expressament res a canvi.
Així estan les coses, en espera que el cas arribi al Suprem i faci el camí que hagi de fer. Mentrestant, queda el judici públic, que potser no entén de lleis, però que sap sumar dos i dos.