La consellera de Salut, Marina Geli, va explicar ahir que "el seu estat era molt greu" i que va acudir "tard" al sistema sanitari. No obstant això, cal plantejar-se quantes situacions es poden donar amb aquestes mateixes característiques patològiques perquè és evident que els principals riscos són per a aquelles persones amb malalties cròniques o respiratòries prèvies. Controlar-ho és complicat, però aquesta és una de les principals missions del sistema sanitari. Cal estar alerta, però també sense alarmismes. La Societat Espanyola de Pneumologia Pediàtrica va fer ahir una crida a la calma davant la que considera "exagerada alarma social" per la nova grip, ja que en un 90% dels casos es tracta d'un procés catarral lleu de cinc dies. Aquest mateix organisme ha remarcat que els símptomes de la nova grip són més lleus que els de la grip comuna. Això mateix ho sostenia la consellera Marina Geli en una entrevista publicada al Diari de Girona abans-d'ahir, el mateix dia que es va conèixer la mort de la dona de Lloret de Mar. "Tenim molts brots, però no estem en epidèmia", també va manifestar Geli. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que el virus podria afectar un 30% de la població mundial i que en el cas d'Espanya la major incidència es pot produir a partir del mes de setembre. És difícil fer previsions sobre quina serà la seva afectació i a l'Administració pública tampoc no se li pot demanar més del que està al seu abast i que, en aquest cas, consisteix a disposar dels mitjans sanitaris i les provisions de vacunació necessàries per a qualsevol hipòtesi sobre l'extensió de la pandèmia. És lógic, per tant, mantenir-se en alerta, però sense derivar en alarmes que puguin arribar a un injustificat escenari de pànic que seria contraproduent per al propi control del virus.
