Llegir, per al metro

RAFAEL TORRES Llegir s'està quedant en una cosa per al metro i per a les vacances. Queda la lectura, doncs, en aquests estranys reservoris, bé que ja gairebé únicament en la seva faceta d'evasió. En el metro es llegeix, lògicament, per evadir-se del metro, però a primera vista ja no resulta tan lògic que en les vacances es llegeixi per evadir-se de les vacances. A segona vista, en canvi, sí. Les vacances provoquen en la majoria dels seus practicants una tensió extraordinària i sovint transcorren en escenaris hòrrids, calcinants i espantosos, de manera que la visió de tanta gent a la platja o a la gespa de les piscines llegint abstreta, aliena a la realitat que la circumda, podria induir a compondre la falsa idea que a Espanya es llegeix molt, quan el que en realitat succeeix és que existeix una incommensurable necessitat d'evadir-se. És cert que les vacances es presenten, des de la perspectiva dels ritus i les convencions socials, com una evasió de la rutina, però sent aquestes rutinàries igualment, encara que pertanyent a l'esfera d'una rutina estranya, aliena i incòmoda, d'una rutina que no és la d'un, alguna cosa ha de venir a ajudar-nos a evadir-nos d'elles, i en això han trobat els llibres, la lectura (a la platja no hi ha tele), el seu últim reducte. La lectura en el metro és el que ha induït els sociòlegs i els editors a suposar que les dones llegeixen més, però el fet cert és que només llegeixen més en el metro, que és on se les veu llegir, en efecte, en major proporció que els homes. Però si se les veu llegir és perquè se les mira, i aquí està una de les claus de per què les dones llegeixen més que els homes en el metro: per evadir-se del metro i, particularment, de la mirada dels homes que viatgen amb elles en el claustrofòbic vagó, sovint cara a cara i, per raons d'espai, sense guardar la mínima distància que exigeixen el confort i la intimitat. Però, en fi, sigui com sigui, la lectura, que crèiem una pràctica gairebé extingida, lliura en el metro i en les vacances l'última batalla, que perdrà segurament, per la llibertat.