VOTANTS ESMUNYEDISSOS

XAVIER DOMÈNECH El PP avantatja el PSOE en estimació de vot, per primera vegada en cinc anys, al baròmetre del Centre d'Estudis Sociològics. La notícia no ha fet cap mena de gràcia als socialistes, i s'han defensat subratllant el fet que Zapatero obté més bona puntuació que Mariano Rajoy en el mateix estudi d'opinió pública. Però aquesta dada no hauria de servir-los de consol, perquè la imatge de Zapatero es pot anar espatllant a causa de la crisi econòmica i de les incerteses que projecta, i llavors sumarien dues negativitats: la del partit i la del líder. De fet, el president del govern ha anat perdent valoració, dècima a dècima, de les eleccions ençà, i a hores d'ara la seva nota és un suspens. La veritat és que suspenen tots: la classe política en la seva globalitat. Cal anar amb compte, perquè en aquestes situacions solen aparèixer els profetes que anuncien receptes miraculoses mentre presumeixen de no ser polítics.
Els socialistes tenen un problema important i creixent de desafecció del seu electorat. Els votants del PP mostren un índex de fidelitat bastant superior, i això que el líder no els agrada gaire: el 44% dels seus votants diu que Rajoy els inspira poca o nul·la confiança. L'equivalent de Zapatero entre els seus és només del 36%. Tot i la desconfiança en el candidat, el 84% dels qui van votar el PP l'any passat tornaria a fer-ho ara; en canvi, dels socialistes només ho faria el 68%. Anant al detall, el 5% del vot del PSOE se n'aniria al PP i el 3% a Izquierda Unida. En el PP, l'única fuita significativa és del 2,5% cap a Rosa Díez, que reconcentra el component nacionalista del programa popular.
El PP aguanta la posició amb un líder insatisfactori, i això indica que el seu electorat és molt fidel a un univers de valors, principis i prioritats que el vincula al partit, a desgrat de la manca de carisma dels dirigents. En el cas del PSOE, aquest lligam és més trencadís, més sensible als desencisos i a les crisis, i li exigeix lideratges més carismàtics per no defallir. L'esperança dels socialistes rau en el fet que el 12% dels seus electors de l'any passat encara no sap què farà a les properes eleccions. No està segur ni de repetir, ni de canviar, ni d'abstenir-se; teòricament, no està perdut. Recuperar aquest 12% és la seva única esperança de tornar a passar al davant dels populars. I no és amb canvis de rumb i cops d'efecte, ni posant espelmes a sant Gürtel, com ho aconseguirà.