Cartes

Carta d´agraïment a les infermeres de l´hospital de dia del Santa Caterina
Anna M. Tarrés Pui. Girona.
Després de dos anys de tractament a l´hospital de dia, voldria que es coneixés la gran labor que es fa en aquest departament de l´hospital de Santa Caterina
Cal manifestar el tracte exquisit i súper familiar que he rebut de totes les treballadores que formen part d´aquest servei: Amparo, Marta, Montse, Pilar, Nuri, Roser, Sílvia, Sònia i la supervisora Lourdes. De tot cor, moltes gràcies, sou genials, solidàries, sensibles i excel·lents professionals amb una gran voluntat de servei al malalt.
Durant aquest temps he observat com tots els pacients que passaven ingressats de dia, tant si eren operats de cataractes, varius, colonoscòpies, fent químios o d´altres, el tracte cap a ells i els seus familiars era de plena dedicació i paciència, tot i tenir una gran feinada, quasi sempre al límit, però donant-los un afecte exemplar.
Sovint surten queixes dels hospitals i dels que hi treballen. Val la pena, encara que sigui amb aquesta modesta carta, fer públic que els del Santa Caterina són uns grans professionals, tant les infermeres com els metges que m´han ajudat, Nina Prat, Joan Meléndez, Glòria Dargallo i Gemma Viñas. A tots, el meu més sincer agraïment.
Una abraçada a tothom i espero veure-us fora de l´hospital.

Niu York? o Nova York?
jordi turon valentí. girona.
El senyor Rafael Fernández, de Figueres, (carta publicada el 3 d´agost) afirma que és una mania «traduir» al català topònims com New York i Zaragoza. Reflexioni, senyor, i pensi en una situació possible: troba un conegut, li pregunta on ha anat de vacances i el conegut li contesta que a «Niu York» (New York) o a London. Ho troba normal? A mi em sembla ridícul. No és una qüestió de respecte i educació, com diu vostè, sinó només d´educació en el sentit formatiu, de coneixement i cultura. Se´m faria llarg explicar-li perquè els llocs generalment coneguts s´adapten a la llengua que es parla, però és evident que no és un fenomen exclusivament català: München, Munic, Múnich, Monaco (per als italians)... Cada nom de ciutat s´ha de dir en l´idioma que s´està parlant, si és que hi ha una forma adaptada. És a dir: un madrileny que està parlant en castellà ha de dir que ha passat les vacances a «Gerona». De la mateixa manera, jo puc dir, parlant en català, que he fet la «mili» a Saragossa» i no per això sóc irrespectuós ni mal educat. Em sembla que hi ha una gran confusió entre el que significa «nom oficial» i el que és un ús correcte de la llengua. És com si consideréssim que el DNI fos l´acadèmia de la llengua. És com si ens creguéssim que les fronteres polítiques són delimitacions naturals (per exemple, la divisió territorial de la Cerdanya entre França i Espanya).

Molt decebut amb l´Ajuntament de l´Estartit
Eduard Poll Mató. l´estartit.
Visc a l´Estartit des de la meva infància, i els meus dos fills han nascut aquí, sempre he estimat el meu poble i per aquesta raó fa 52 anys que no n´he sortit . He treballat tota la meva vida en el turisme, i ha través de diversos negocis que he dut juntament amb la me­va família, considero que he fet un treball important de promoció turística del poble. Col·laboro activament en tots els esdeveniments socials que es fan, Reis Mags, Festa dels Pirates, Revetlles, etc., sempre desinteressadament sense demanar res a canvi, pensant que el meu poble i, sobretot els dirigents del meu poble, em tenen el respecte i la consideració que amb els anys pugui haver guanyat.
No obstant això, aquests últims dies m´he adonat que, ni jo mateix, ni el centenar llarg de veïns afectats per unes obres de reurbanització que estan en projecte en el meu barri tenim cap importància per a l´Ajuntament que ens regeix. Només els interessa el nostre vot en època d´eleccions, i evidentment els impostos que ens puguin recaptar per mantenir així els seus enormes sous a compte de les butxaques dels ciutadans. No importa si els veïns els han estat dient durant mesos i a través de tots els mitjans possibles que no podran pagar, perquè no tenen diners, ni forma d´aconseguir-los, «és una obra necessària». No importa que s´hagin d´assaltar els estalvis dels jubilats, o embargar els comptes dels veïns, és més impor­tant l´autobombo i la vanitat, poder demostrar el que s´ha realitzat durant un mandat determinat, encara que això pugui destrossar la fràgil economia familiar a causa de la crisi, de moltes famílies.
«Fins aquí podem arribar», aquests pobres insensats han de saber qui mana aquí, cal demostrar qui té el poder, qui decideix, qui en definitiva té la determinació de prendre decisions, no fóra que tenir la sensibilitat de pensar en els altres, i escoltar-los pugui semblar una demostració de debilitat.
M´ha decebut molt el meu Ajuntament i m´adono que per a ells no existeixo, també m´han decebut els veïns que creuen que jo no vull el millor pel meu poble. M´encantaria que el meu carrer fos el millor del municipi i sóc el primer que vull que es facin les obres, però quan es puguin fer i amb una contribució justa, sense abusos, pagant el mateix que en altres carrers del municipi. No es pot actuar així, d´esquena als problemes de la gent, cal saber governar, no imposar, saber escoltar i demostrar que realment la gent t´importa.

Enemic de les Gavarres
Joan Benet FERNANDEZ.
Fer la variant de la Bisbal per la banda de les Gavarres i insistint de 2 opcions pel sud, demostra que qui la fa els té tirria i denota no tenir cap coneixemnt bàsic del que són, del que signifiquen ni del sentiment de la gent. No valdrà que potser un dia quan hagi plegat digui, no és que tenia pressió dels meus amics, ell serà l´únic responsable i com a tal fóra d´esperar que algun dia algú li demanés comptes, després no tindria els amics els quals ara afavoreix. Despeses astronòmiques per afavorir-ne uns. Aquesta persona ha demostrat que no és gens de fiar, i encara que sàpiga parlar en públic, no per això té raó d´allò que diu. Possiblement la seva coneixença sobre les Gavarres no arriba més enllà d´on el pugui apropar un vehicle. Així el Daró el coneixerà perquè hi ha de fer un viaducte i no a les terres dels seus possibles amics, sinó cap a les Gavarres.
Realment quan sembla que hi hagi favoritismes, és l´única manera d´entendre la seva tírria per les Gavarres. El Consorci de les Gavarres hauria de treure una distinció: enemic de les Gavarres