Enderrocar estigmes, construir inserció

CARLES DAURTE I MONTSERRAT la força d'un país ve de la seva gent. Els polítics n'han de ser conscients i han de treballar perquè la societat sigui tan inclusiva com sigui possible, perquè ningú no en quedi al marge. Un país de qualitat és un país capdavanter, innovador, avançat en formació i recerca, en capacitat de generar riquesa econòmica, en creativitat cultural... Però també ha de ser un país compromès amb les persones. L'acció de les institucions s'ha d'orientar a aprofitar i vehicular totes les energies, totes les capacitats. Es pot arribar a instal·lar la percepció que l'actuació de les administracions pel que fa a les persones amb discapacitats s'ha de centrar a atendre-les des d'un punt de vista sanitari. Però l'objectiu ha de ser la normalització i la inserció. No hi ha persones sense limitacions. Tots en patim d'una manera transitòria o persistent al llarg de la vida. La importància del suport dels altres per superar-les ens hauria d'estimular a fer costat els qui les pateixen a prop nostre en cada moment. Em refereixo a problemes que afecten la mobilitat, la capacitat de comunicació i d'acció. La millora de l'accessibilitat és notòria als carrers i als edificis. I és formidable la labor d'algunes fundacions, com l'ONCE. De la mateixa manera cal celebrar els avenços assolits en la integració de les persones amb síndrome de Down. Un dels àmbits on queda més feina pendent és el de les malalties mentals, marcades per l'estigma que ha acompanyat els qui les patien, que havien de suportar marginacions, reclusions i tractaments avui superats. L'evolució de la recerca està produint millores substancials en la qualitat de vida de molts pacients d'esquizofrènia, trastorn bipolar, depressió... que han vist com la medicació permetia un control eficaç de les manifestacions més greus de la seva malaltia i possibilitava emprendre un veritable procés de normalització social i laboral. A hores d'ara, per exemple, s'estan multiplicant les iniciatives per trencar l'aïllament social de les persones amb malalties mentals i perquè, per mitjà de centres especials de treball o d'organismes oficials, entitats financeres i empreses, puguin dur a terme amb èxit una labor professional important per al conjunt de la societat. D'altra banda, cal recordar que el 9% de la població pateix algun trastorn relacionat amb la salut mental i que més d'un 15% el patirà al llarg de la vida. Els reptes de futur són grans: l'aprovació d'una llei i d'un pla integral de salut mental, la creació d'una agència interdepartamental. Però, més enllà del treball preciós de les entitats i les administracions, els mitjans de comunicació han d'ajudar a enderrocar l'estigma irracional que condiciona negativament la nostra manera d'aproximar-nos a les malalties mentals, i tots plegats hauríem d'aprendre a conviure-hi i a normalitzar-les socialment, com succeeix amb altres discapacitats, perquè som millors si hi som tots.