Valor de territori

Caure de nou en aquest centralisme fa més nosa
que servei. Ens allunya del centre de decisions.

MOISÈS DE PABLO ? MOISDEPA@HOTMAIL.COM Fa uns dies, la senyora X, botiguera, entra a la seva oficina de Caixa Girona. Allà tothom la coneix i té un tracte amable amb ella. Saben que el seu negoci tira endavant gràcies a la seva iniciativa i  la seva força. És l'ànima del negoci.
A diferència de les grans entitats bancàries, que són organismes potentíssims, moltes vegades unes multinacionals de tentacles llarguíssims i sense fronteres, les nostres caixes estan arrelades al territori des de fa dècades i, en moltes ocasions, donen suport a bona part del teixit empresarial i de negocis de capital més reduït. Sigui familiar o individual, és l'espina dorsal del teixit econòmic gironí. De vegades, altres caixes, com Caixa Madrid, precisament han volgut dur a terme moltes actuacions a casa nostra per vèncer les reticències inicials del possible client i demostrar així que també es podien implicar.
En tot cas, no s'hauria de perdre aquesta proximitat, perquè moltes vegades parlem del centralisme, també a nivell de la Generalitat, i caure de nou en aquest centralisme fa més nosa que servei. Ens allunya del centre de decisions. I suposa una pèrdua més. Pensin que un servei concebut des de fora, a no ser que sigui molt curós, sempre és un servei concebut des de fora. No coneix, perquè és molt difícil que ho faci, les necessitats del territori, ni les seves particularitats. En un món uniformat, allò que ens fa diferents és el tracte, la calidesa i la manera de veure les coses.