Cartes

 
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto

Dubte en la reserva marina Illes Formigues
Carles Font i Planella. Representant Territorial a Girona de la Federació Catalana d´Activitats Subaquàtiques. Girona.
Fa poc la Cambra de Comerç de Palamós i de Sant Feliu de Guíxols varen divulgar un estudi socioeconòmic de les activitats nàutiques i la seva possible afectació en la zona de la futura reserva de les illes Formigues. Primer, cal agrair l´interès i la bona feina d´aquestes institucions, que han demostrat que estant al costat del poble i varen posar el pit quan se´ls va demanar ajuda des dels comerços i empreses adherides.
Aquest estudi ha demostrat que el volum socioeconòmic del sector nàutic (activitats turístiques, recreatives i esportives) del Baix Empordà, és d´una facturació directa de 152,8 milions d´euros envers els 12,5 milions del sector pesquer, per tant molt menys és l´activitat econòmica de les arts menors de la pesca professional de Palamós, objectiu principal de la nova reserva marina de les illes Formigues que serà catalogada d´Interès Pesquer.
Així, ha estat clau saber que es feia un estudi paral·lel a l´oficial perquè la Secretaria General del Mar del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí modifiqués la primera proposta del pla d´usos de la futura reserva envers les altres reserves arreu d´Espanya i situades lluny de les activitats turístiques.
Per tant, el dubte i més aviat por, és: Si en un futur no es garantís l´objectiu principal, protegir la pesca professional, per les causes que siguin alienes o no al sector, haurien de repercutir en totes les activitats turístiques, ­recreatives i/o esportives molt més rellevants pel benestar socioeconòmic de la comarca, ­igualment lícites i arrelades a la població ­local i turística? Per tant, no seria més lògic que fos catalogada només «Reserva Marina»?

Cap utilitat per als bisbalencs
Màrius Viella. La Bisbal d´Empordà.
Des de la meva posició actual com a ciutadà de la Bisbal, que tant si haig d´anar a Girona, per gestions que no puc fer a la Bisbal, com si haig d´anar a l´hospital de Palamós, perquè l´ICS m´obliga, voldria intentar fer una reflexió dels avantatges que pot representar per als bisbalencs (que al cap i a la fi, hauríem de ser els que poguéssim decidir la conveniència, i quina opció és la més favorable als interessos de la comarca, juntament amb els pobles afectats).
Si tal com és previst pel Sr. Nadal, aquesta autovia en arribar a Bordils, ha de creuar el riu Ter, i a Medinyà enllaçar amb l´autopista A-7, voldria que els que tant reclamant l´esmicolament del territori, tant pel nord com pel sud, quin avantatge es tindrà, si des de la Bisbal s´ha de fer un recorregut que no va en direcció a Girona , i a Bordils s´ha de sortir per continuar la carretera que tenim actualment; voldria saber si es millorarà el temps que en aquests moments i amb les normes de trànsit, referent a la velocitat, seran equivalents al perjudici global que representarà per a tota la comarca del Baix Empordà, tant en el que fa referència al mediambient, com al territorial, com en l´econòmic. Els bisbalencs que vulguin anar a Girona faran el mateix recorregut que ara , perquè serà més directe.
No vull fer cap comentari, referent al comerç, ja són prou grans per saber el que els convé, però si no hi ha un mínim de consens, malament per a ells i per a tots.
Aquesta autovia, no són la gent del Baix Empordà que la reclamen, però sí que algú ha tirat l´ham. Perquè es manifestin d´aquesta manera han de tenir motius justificats per al·legar que els bisbalencs volen «l´autovia», quan això no és veritat; els que la volen són els forasters que en treuran beneficis, que mai sabrem exactament qui són, tot i que ho podem intuir, i que no seré jo qui ho digui, però que de ben segur, que com que la peça és grossa, hi ha molta tela per tallar i repartir.
Quan hom llegeix coses com aquesta, quan el «projecte d´interès» és més llarg del normal, (17,5 km, entre Vulpellac i la Pera ), ja no sé què pensar: Un dels factors externs que, explicava Nadal, ha afavorit el posicionament sud, és la importància demogràfica de Corçà i de la Bisbal per sobre de la de Forallac i Cruïlles. A més, explicava que qui realment necessita aquesta obra és el trànsit diari de repartiment de mercaderies i no «els caps de setmana, els barcelonins o, els turistes, a l´estiu...».
Nadal esperava, finalment, que Forallac «entendrà que hem fet un esforç per millorar algun dels temes que el preocupaven» i dirigia el següent missatge a l´alcalde, Josep Sala: «respecte a Fonteta, tindrà menys impacte la variant que no pas el polígon».
Crec que no són raons de pes, que justifiquin la imposició d´una espoliació de magnituds catastròfiques, per al futur del Baix Empordà i els seus ciutadans.

COMPARTIR
 
  HEMEROTECA
  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
diaridegirona.cat és un producte d'Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per
 


  Avís legal
  
  
Altres mitjans del grup Editorial Prensa Ibérica
Diario de Ibiza  | Diario de Mallorca  | Empordà  | Faro de Vigo  | Información  | La Opinión A Coruña  |  La Opinión de Granada  |  La Opinión de Málaga  | La Opinión de Murcia  | La Opinión de Tenerife  | La Opinión de Zamora  | La Provincia  |  La Nueva España  | Levante-EMV  | Mallorca Zeitung  | Regió 7  | Superdeporte  | The Adelaide Review  | 97.7 La Radio  | Blog Mis-Recetas  | Euroresidentes  | Lotería de Navidad