VACANCES A LA CATALANA

CARLOS ARBÓ Si a les deu del matí el despertador emet la patriòtica sintonia d'El Cant dels Ocells vol dir que estic de vacances. M'aixeco sense presses, vaig fins la cuina i surto a un esquifit jardí per omplir els pulmons amb la ferum d'Aftersun que s'ensuma dels apartaments més pròxims. Estan ocupats per joves polonesos, blancs com la llet o vermells com les gambes en funció dels dies d'estada al poble de les meravelles.
Encara amb parsimònia, preparo una llesca de pa amb tomàquet -collita dels horts municipals- amanida amb oli de les Borges Blanques i afegeixo la botifarra negra de Vidreres. Per beure, l'aigua miraculosa de Viladrau.
La meva indumentària és adient al període d'oci: espardenyes de cànem, bermudes a l'estil pescador i barretina per resguardar la calba del raigs ultraviolats.
Mentre assaboreixo l'esmorzar faig una ullada als titulars dels diaris en català per conèixer les notícies del nostre país. El que passa a la resta del món se me'n fot.
A les dotze del migdia, amb profund sentiment, escolto el Virolai que surt de l'altaveu d'un vehicle que anuncia el concert d'una Orquestra de Cambra als Jardins de Santa Clotilde, un marc incomparable per escoltar música tradicional catalana.
S'acosta l'hora de dinar. La morralla del dia, comprada al peixater, és bolca a la paella que xauxina a foc lent per fregir el saborós producte de les nostres costes braves. Amb un vi blanc del Penedès ens cruspirem els peixets que ningú pesca i tothom menja.
Després d'un cafè Cornellà i una copa de ratafia de Santa Coloma vindrà una llarga migdiada fins al capvespre. A la posta del sol, encendrem el carbonet per coure al caliu la carn a la brasa que setze devots menjaran per sopar. De primer, l'escalivada amb pebrots, albergínies i cebes. L'allioli estarà a punt per guarnir les costelles de xai, les llonganisses i el conill. Ho acompanyarem amb un porró de vi del Priorat que quasi es pot mastegar. Per postres, grana de capellà i mistela d'Alella. La vetllada s'acabarà amb els càntics de Muntanyes del Canigó i El Segadors, ennuegats d'emoció i mig engatats.
És la crònica d'un dia de vacances a la catalana. No sortir de casa i consumir productes de la terra per recolzar la identitat gastronòmica d'una Catalunya rica i plena! Tota una mostra de patriotisme! Potser vaig pel camí d'aconseguir la medalla al mèrit turístic?
Masses cabòries! Abans d'adormir-me, gaudiré de la poesia de Pere Quart que, amb molta mala bava, en una tirallonga de monosíl·labs va escriure: "I a més, què vull? Un xic de seny. I un poc de temps. I un xic de món. I un poc de sort".